La Galleria de Milan (Alvaro Casartelli) 

 

Testo originale Traduzione letterale 

 

La Galleria de Milan (A cent ann - 1967)

 

Trottàven i cavaj che tira el tramm,

cent ann indree, vòttcent sessantasètt;

l'andava là quacc quacc come on salamm

el bròcch mèzz bolz ai stangh di carrozzètt;

la dava, a sira, on ciar cont el magon

la lûs stremida e smòrta di lampion;

 

Milan la respirava l'aria sana

de libertaa, senza i todèsch malnatt,

e in barba di romàntegh in caldana

la gent l'andava in gir a sbatt i piatt

su on nòmm, «La Galleria », ogni moment:

la sospirava el grand aveniment.

 

Sora a sto nòmm finiva ormai la danda

in la citaa per dagh ona gran via:

col son de fèsta de la nòstra banda,

tra tutt'i cicciaràd, l'è toa l'è mia,

se maridava in d' on feston de gala

Piazza del Dòmm con Piazza de la Scala.

 

Ghe s'eren sfreguiaa da tutt'i part

vècc cà del centro de Milan veggiòtta

per dagh a sti dò piazz, col fior de l'art,

el coridor doe i gent, sia pur a mòta,

podéven cinquantà 'me in d' on salon

a confidass i giòj e i sò passion.

 

Denanz ai omm de scienza e a tutt el mond

del nòst Milan bonasc e generos,

el Rè Vittori Emanuèll Segond

t'haa battezzada col sò nòmm glorios,

per datt in premi el pussee grand onor,

ò Gallerìa piena de splendor.

 

Castèll col tècc a véder, semper ciar:

el ciama tucc, compres i forestee,

a rimirall ben ben, come che 'l var;

esposizion che invida a mett i pee,

ruzaa da l'interèss, la calamita

che moeuv i gent su l'onda de la vita;

 

palazz fiorii con l'art e l'ornament

dal coo geniàl de l'Architètt Mengon:

tutt on bisgioo, dai mur ai paviment

(coi stèma intorn' a quèll de la nazion)

dove la gent la rìd, la boffa e crìa

tra i quàter pass famos in Gallerìa.

 

'Na spécola con cùpola a campana

la pèsca l'òr del sô e i stèll a sera,

per dagh pussee valor a tanta manna

che sbarlusiss in mèzz a la gran fera

di cent belee, ai vedrìnn o al botteghin,

dove se férmen tucc a fagh l'oggin.

 

Bèi temp de quand el buIlo in cilindrin

el passeggiava in tir col bastonscèll;

de quand che la fiammèta del «Ratin»

la scarligava, a sira, 'me on usèll,

sul cornison, per dagh ai cent lumitt

la lûs che inargentava el gran soffitt!

 

Te gh'eet ormai cent ann, ò Gallerìa;

ma ti, col gir etèmo di stagion,

coi ròbb e i gent che càmbien vìa vìa,

te set ona sciguètta del rodon

che l'è la vita, che la riva e và,

te set ben viva e frèsca de incantà;

 

l'istess come nassuda, tal e qual

da l'Arch de fianch al Rè di coraggios,

a l'Arch de fianch del gran Leonard genia!.

Ma dent de ti gh'è on gasaghee de vôs

insèma ai bèi memòri e i sò bisbili

'me 'l brontolà de l'onda in di conchili.

 

Quaicòss in l'aria, adèss, el s'è mudaa:

se sfòga in Galleria l'invasion

de Napoli e Palermo e i sò « compaa »,

coi sò « mannaggia » a mota: sti teron

che tucc insèma gh'hann scurtaa 'l covin

al franch lenguagg del bravo meneghin.

 

Hinn lì 'me on temp i stàtov e i pittùr,

e i stèmma in centro sopressaa dai pee

che passa a mila in tutt i sò misùr...

(e sgùra el Tòr... de spèss cont el braghee,

per i grattad che 'l ciappa ògni moment

sòtt a la cova, senza trà on lament).

 

Coi tò bellèzz, la bòna grazia s'cèta,

l'Ottàgon, el famoso tò Salott,

te invìdet, Gallerìa, a la crosètta

di quàtter brasc, la gent col sò bolgiott

de l'ilusion pien ras, a bagolà

per l'interèss ò i sò faccend de cà.

 

E quand el cala el sô e i ròsc de stèll

cont el faccion de luna che spiòna

guarnìssen i vedrad de 'sto Castèll,

gh'è in alt brillant, diadèmi che incoròna

la glòria de Milan col sò gran coeur,

sto antigh e bèll tesòr che mai el moeur,

 

E quand in de la nòtt gh'è pù de gent

'na vôs segrèta in l'aria la dondòna

tra 'l Dòmm e tra la Scala, e vola dent

in fond al noster coeur: l'è semper bòna,

la canta i nòst passion, 'na melodìa

e on'orazion de pas in Gallerìa.

 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)