da "Meneghin a la Senavra"    (Girolamo Birago) 

 

Testo originale Traduzione  

 

(poemetto in tre canti)

Nel I canto descrive con simpatia la cameretta che gli viene assegnata alla Senavra nel corso degli esercizi spirituali

Oh, cara, prezïosa camaretta,
che, quant pu strencia, pu slarghet el coeur,
varet pu ti con la muraja netta,
che on palazz tappezzaa, disa chi voeur!
Per cento milla voeult siet benedetta!
In tì mi dormiroo anch su d'on stoeur
se no ghe fuss el lecc, chè gh'hoo besogn
domà de buttamm giò per taccà sogn.

Nel II canto descrive il risveglio all'alba

Dormiva de tutt coeur, quand che senti
dent per i corridor delin delin;
quest l'era el camerer, ch'appenna dì
dessedava la gent col campanin;
e poeu el cors prestament de chì e de lì
a pizzà la candira e impì el cadin;
e poeu anca el boccaa con l'acqua netta
e a destend su d'on scagn la servietta.
Besognè avè pazienza e levà sù,
benchè me rincressess on tantinett;
quand fu vestii, la prima cossa fu
raccomandamm a Dio benedett
perchè el voress, con la soa grazia, anch lù
fa che i sant esercizi fass effett;
e, appenna i mè genoeucc lassenn la brella,
che sonè el campanin d'andà in cappella.

dove ascolta la predica sulla Morte, alla quale, dice, si dovrebbe pensare per vivere meglio

«Donca, - dirà l'avar, - hoo de lassà
fors pu prest che no pensi, i mè sacchitt?
Oh, l'è ben mej che i vaga a deslazzà
e fà on poo de limosina ai poveritt»
E dirà quell golos: «Come?...Hoo de fa,
con sto corp, ch'el me se scoeud tucc i petitt,
on past de carna frolla ai sciatt, ai vermen?
L'è mej mett a la gora on poo de termen!»
Infatt, al ciar de l'ultema candira
se ved che i coss del mond hin bagattell!
De scavalcà el compagn tucc han la mira;
chi sta a speccià sto post, chi vorav quell;
intanta ven la mort, e bona sira,
la mett tucc i grandezz in d'on foppell;
e, in di pu grand, fenissa tutt el frecass
col fà scriv dò paroll sora d'on sass![...]

però, con il buon senso meneghino ribelle ad ogni esagerazione, riflette: "Chè quand sentì ch'el me spongè on tantin, mettè a dormì el cilizi in del brellin!" e nel canto III scrive:

L'è giust come quand sevem a disnà.
Gh'eva paricc che me metteven s'cess
a vedej tucc i past a degiunà;
ghe n'eva vun, ch'eva settaa li appress,
ch'el fava inscì sottvia scarligà
la scendra sui pitanz, e ben de spess,
in quij pocch dì l'ha despiegaa el mantin
domà per on biccier de pan mojn.
Mì mò, che sont vun che patiss la famm,
aveva faa on cert dì parponiment
de mangià pocch e de mortificamm;
ma quell dì pu de tucc mì gh'hoo daa dent,
de moeud ch'hoo besognaa desbottonamm!
Non hoo poduu resist al tentament,
e me pariva tropp on gran travaj
vedè di bonn pitanz e no mangiaj![...]

 

Commento

 

  Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)