El poggiorin, e lee
Quell poggiorin, on poggiorin de nient
che gh'emm in la casetta de campagna
l'è
on barlafus, ma semm tucc duu content
perchè in del verd ne par de sta in montagna.
Basta trà foeura on brasc, se tocca dent
ona pianta spessa de foeuj, compagna
di noster ciciarad, tant l'è invadent,
intanta che on fior ross de Vall Imagna
el
fà l'oggin in d'on vas a ses bocchett.
Lee,
le pittura. Tutt el dì I'è lì
a
spolverà e'l poggioeu, tegnill bell nett
e la ghe parla, propri 'me fudess mì.
Mì, .scolti e ridi: poeu, pianin pianin
voo a fagh ona carezza in del coppin.