El to' compleann
Cara Miee on poo preoccupada
di ann che vann de corsa e volen via,
di
or che corren svelt ogni giornada
domà
a tampinà la fantasia,
pensegh no tropp.
L'è inscì che và ciappada
sta
vitta bella o gramma 'me la sia.
Godemm la vitta: quella ch'hann segnada
i
omenonni che gh'emm dessoravia.
Adess, voremes ben; vivem d'amor
come
in di noster temp de primavera
e
istess di passaritt tra frasch e fior
stemm lì taccaa fin quand vegnarà sera,
per god in quii moment de nostalgia,
la rima de la nostra poesia.