Ente Provincial de Assistenza (Caterina Sangalli Bianchi)           

 

Testo originale Traduzione

 

Ente Provincial de Assistenza

(M'è vegnuu on dubbi... )

 

M'è vegnuu on dubbi...
Va ben che de fastidi ghe n'è per tucc, però, anca el mè, a vorè considerali ben, l'è minga de ciappà tròpp sòttgamba. Tra l'alter, hoo semper pensaa de 'vegh ona faccia normal, né bella né brutta, insòma, inveci se ved che gh'hoo de 'vèghela special, perché, da on poo de temp, me succeden di ròbb che adess voeuri cuntà-sù.

 

L'è vera. A cà mia i duu poggioeu hinn "a vista", gh'hann la linghera. Poeu, stoo al pian rialzaa, ma questa la me par minga ona bòna reson per giustifica tutt quell che me succed...
L'è come se gh'avessi taccaa foeura de cà, ma pròppi in sui mur di poggioeu, duu cartei, scrivuu bei ciar:
                        "ENTE PROVINCIAL DE ASSISTENZA".
E, pazienza, se ancamò la fudess a la portada del mè Comun o del mè rion, ma in la manera che la s'è mettuda e se la "domanda" la continoarà a sgonfiass, mi son sicura che — l'assistenza — la finissarà per sotterramm e a mandamm in malora. E son talment in penser che, se di vòlt voo de foeu', gh'hoo fina paura a guarda giò in la cort: « Oh Signor!... Ghe n'è chi on alter anmò! ».

 

Va ben. Gh'hoo dò gatt.
Anzi, confessi: ghe n'avevi trii. Ma el mas'c el m'è mòrt on quai mes fa e per quanto me sia rincressuu, l'era semper, però, on gatt de men, perché... se savessov che laorà me dann!
Ma adess, el "vun de men" l'è giamò on ricòrd, perché l'è staa sostituii dal "Fregamuson".
Fregamuson l'è 'l gatt forestee che st'estaa se semm trovaa chi, quand, come d'usanza, la pussee part de la gent la gh'ha el "vizzi de «anda"... Lù, l'ha cominciaa a saltà sù in di poggioeu e, de sfròs, a cascià dent el coo quand gh'era 'vèrt. Gh'è vorsuu pòcch a capì che se de foeura el mangiava l'istess, de denter... se stava mej.
E adess... t'el lì. Grass 'me on porscell, slongaa là su on cossin cce 'l ronfa da on para d'or, amis di dò gatt e... guai a chi gh'je tocca! Insòma, diventaa el vero padron de cà. Ma el bell a l'è che num ghe voeurom talment ben che, se di vòlt el tarda a vegnì dent, stemm anca in penser e continoom a vardà foeu' per vedè s'el ven su. E quand el riva... tirom el fiaa.
Fregamuson l'è el nòmm che gh'emm daa per la manera ch'el gh'ha de fregass adree ai gamb apèna l'emm conossuu: emm capii subit che se trattava de "on bon gatt de cà".
Dòpo... le sa el Signor!

S'hinn fòrsi passaa la vos?... Savella mi.
Dato che el Fregamuson de nòtt el saravi de foeu', anca se lù l'ha tentaa de "compramm", gh'avevi miss in d'on canton d'on poggioeu on bell scatolon apos di vas de leander, con denter on strasc de lanetta in manera ch'el stess pussee còmod.
Ma ona mattina, in del scatolon, n'hoo trovaa denter trii.
Voeuna, la gatta che da temp la gira in gir in di cort e che tucc se presten a dagh de mangià. E fa nient se, poeu, lee, per ringraziament, dò o tré vòlt a l'ann, la ne regala di gattitt che se riess a collogà semper con pussee fadiga...
L'alter, forest, mai vist.
« Ti - gh'hoo dii al Fregamuson - adess per dormì te gh'hee bisògn de compagnia?... Opur te seet adree a inventass on menasg a trii? »
Ma el pussee bell l'è staa quand i magutt, per rifagh la facciada a la cà, gh'hann piantaa intorna pilon e parapett. Per on para de mes i gatt (anca quei del "vicinato"), andaven e vegneven dent e foeura de pòrt e finester e ògni tant ne compariva on quaivun noeuv. Serom verament tribulaa!
A l'ora del disnaa eren semper chi a guardà denter e mognaven cont i oeugg che strasciaven el coeur, senza desmett on moment.
E allora: « Toeu, mangia, ma mocchela lì! ».
Vun, tra l'alter, l'era talment consciaa (l'emm fina ciamaa "Rògna"), che in del vedell senza pel, cont i crost e i oeugg mezz saraa de pess mòrt: « Pòer diavol, el gh'avara pòcch de scampà...

- emm dii - E allora dèmmegh on quai boccon pussee bon ».
E adess, guardéll! Luster 'me on pòmm...
Per parlass ciar, emm capii che se podeva pù andà innanz a spartì, per l'eterna, el nòster mangià insèma a lor. Gh'era el cas che se dovess fenì a usmann domà l'odor...
E allora, "mi sono aggiornata". Son diventada scrocca!
Hoo cominciaa a preparà di bei baslòtt de pastasutta de fagh invidia a on cristian. Ben condida, coi sò tomates, basilich, scigoletta rostida e di vòlt, se ghe n'hoo on quai tòcch on poo secch, ghe gratti denter on ciccin de formagg. E, per cambià, dato che hoo capii che tra de lor me dann de la stemegna, de tant in tant ghe schisci dent on quai fidegh de pollastrell che me foo dà dal polliroeu, ma... a prezzi bon.
'Se voeuren de pù? 'Se gh'hann de lamentass?
Epur, l'alter dì, che segond lor la pastasutta l'era on poo vedova... me l'hann pientada lì. Sti guzz!... Sti leccard!
Ma ancamò me domandi come l'ha faa a corr la vos...
Pian rialzaa, poggioeu "a vista"... I gatt quant'hinn? Soo che se voo foeura e ne passa vun forestee, scappi denter de corsa:
« Per piasè, guardom nò! Guarda da l'altra part! ».
Dòpo, per fòrza, i oeugg me vann in del canton in sul poggioeu: gerani, leander, scatolon per la nòtt, pastasutta (come hoo dii) e latt tevedin specialment in la brutta stagion. Minga bon desmentegass el baslottin de l'acqua, semper netta. Innanz a tutt l'igiene! A quest, ghe tègni!
Oh, Signor!... "Ente Provincial de Assistenza"?...
M'è vegnuu on dubbi.

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)