La stazion noeuva (Silvio Crepaldi)                                         

 

Testo originale Traduzione

 

La stazion noeuva (1906 - 1931)

 

                   I . IER.

 

Gh'era - prima - di ortàj, gh'era di scés,

di ronsg, di foss, di sciatt, de la gremègna

dove, al vintott de apriI del Noeuvcentsés

hann somenaa ona prèja per insègna

de la «Cà del Vapor».

                                   De quell dì lì,

l'erba la gh'è cressuda... alta inscì...

 

Inverna, primavér, estaa, anmò inverna,

vun adree l'alter adree, longalonghera,

pareva che dovèssen in eterna

strusà la «Stazion noeuva  che squas l'era

ona veggiura, come (supponèmm)

la barba bianca de Matusalèmm...

 

On belI dì (quand ormai s'era mettuu

el coeur in pàs, e la stazion insèmma

a tanti bèj promess mai mantegnuu) -

ecco che tutt a on tratt, tanquant la flèmma

la se trasforma in truscia, in frenesia

che par squas on incant, ona magia...

 

Dove gh'era la ronsgia e la scighera,

dove cresseva ortìgh, sciatt e verdur,

- pign de trav e potrèlI in infilera, -

- fìl de piantànn e bosch de impalcadur -

- féver de gent in truscia - innanz-indree

de carr, de gent, de ròba e de danee...

 

On poo hann rugaa in la terra a somenà

quintàj e tonnellad de fondament;

poeu, - soravìa - gh'hinn andaa a pientà

tonnellad de quadrèj e de ciment,

e - meter sora meter - hinn andaa sù

come se non dovessen fermass pù...

 

                       II - INCOEU

 

Come duu spos, che, vinticinqu',ann dòpo

che s'hinn sposaa, fann festa e fann baldoria

coi parent e i amìs (forse col scòpò

de crédes anmò «spos») - 'dèss, PiazzaI Doria

e la bella Stazion che gh'è cressuu

fann i sò «Nozz d'Argent» anca lor duu...

 

I parent e i amìs hinn poeu i contrad,

i viaj, i cors, i piazz, i marciapè,

i palazz, con la sfilza di facciàd

stil del noeuv-cent, che fann - domà a vedè -

stòrg la bocca, e rimpiang, senza fadiga,

i bèj palazz d'on temp, faa sù a l'antiga...

 

E la baldoria e la 'legria hinn faa

coi canzon di martèj, che picca e canta

sui travad, sui ferrad... accompagnaa

come in sordinna, dai cent grù che, intanta

scorren innanz e indree, mattina e sera,

domà schisciand on dit s'ona tastèra...

 

Scompar, voeuna adree l'altra, i impalcadur...

sàgom, disègn e ornaa sponten, man-man...

ciappen pòst i vedràd sui armadur...

La «Stazion noeuva» de sto «vègg Milan»

- lustra e leccada come certi damm -

«Ecco» - la dis - «son chì de rimiramm»...

 

Col crèss del «Milan noeuv», la Stazion vèggia

l'è a la vigilia de vèss giubilada.

Come el magutt ch'el ponda giò la sèggia

- stracch e stuff - a la fin de la giornada,

la spetta el sò ripòss...

                                  Ma i settant' ann

che l'ha vivuu... che gloria che ghe fann!...

 

. .. e che stat de servizzi!... Bastaria

i quanrantaduu més che l'ha servii

sott'ai arma, anca lee, in compagnia

di Soldaa... e di Mort... e di Ferii...

che tornaven, coi sègn de l'eroismo,

tutta féd, tutt'a fiamm de Patriottismo...

 

Ma l'è acqua passada; e al nòst Milan

ch'el se slarga e el s'ingrossa ann per ann,

la casa vèggia l'è pù assee...

                                                   Doman

ghe cantarann el «rèquiem»... ghe darann

on caro addio... E intant la «Stazion noeuva»

l'avarà cominciaa a fà la soa proeuva...

 

                    III . DIMAN

 

Se sari i oeugg, me pàr squas de vedella

pienna de gent che corr e de valìs,

de bauj, - de facchin de sentinella

ai sportèj di vagòn - pienna de avvìs,

de réclamm, de riciamm, de ciàr, de lus,

de frecass e de truscia in tutti i bus!...

 

El crespin di rotàj che, sbalzand foeura

de la tettoja, inscì monumentàl,

ciappand el lùster, el pàr squas ch'el voeura

sparpajàss deppertutt!... el pàr i al

d'on'aquila fantastica che vola

per piombà sul boccon che ghe fà gola...

 

Corren i treni incontra ai nòst montàgn:

a cercà i spond de tutti i nòster màr,

lighen Milan coi «Cent cittaa  compàgn

di màj d'ona gran rét!

                                    Luj o gennar,

nòtt o dì, belI o brutt, - l'è on finimond...

che pòrt «el Nost Milan» in tutt el Mond!...

 

                         ***

O casa noeuva del vapor!... Evviva!...

Dèrva, sbaratta i port!... Gent e speranz

ròba, danee e illusion, che riva.

e che va via sòtt ai tò vòlt,... innanz,

semper innanz che pòrten la Bellezza

del Nòmm d'Italia e de la soa Bellezza!...

 

Dàgh el salut del coeur a quèj che ven!...

Pòrtegh fortùna a quèj che vann lontàn!...

Spalanca i brasc a quèj che ghe voeur ben

al «nòst Paés», al « nòster» belI Milan!...

 

Milan, el 31 Gennar del 1931

 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)