|
||
Testo originale | Traduzione | |
Sù in alt!!!... (El mè primm vòl de guerra, durante il quale ho gettato sulle terre del
Finalment hoo volàa!... Adèss
pòdi dì «Hoo volaa anca mì!»... E
spètta e spera, a furia de seccà, de
intrequerì de pregà quest e quell, la
tiratera de i nò, «se pò minga» e i
«se» e i «ma» l'hoo smincionada col reussì a volà!!!...
Ah!... se fudessi bon de
cuntà sù - come me'l senti mì - quell
ch'hoo provaa, quell ch'hoo sentii e veduu,
rampand in sù, sgorattand per el ciel, sui
cà, sui praa, sui cassinn, sui collinn,
longa-Ionghera, come ona rondenina, in primavera!!!...
M'hann miss indoss on
giacchetton de pell èrtegh 'me 'na pattonna; sul
crappon on dianzen d'on affari, tra
el cappell e la balla del fotball; sul
ghignon duu fanàj ovattaa, coi bord
de lanna, e in vita on zenturon alt ona spanna!!!...
Ligaa sul cadreghin come on
salamm; denter in del mè bus come
on
popò serciaadent in del còrigh
(che a voltamm ghe vorreva ona gru: che non
se pò - nanca a vorrèll - vanzà de
sora via) son staa lì a spettà de volà via!!!...
El motor el ronfava a la
pù bella! l'élica la faséva on gran
fron-fron... se sariss ditt che on fior de
tremarella l'avèss ciappaa dal coo fin'
al firon sto castell de tirant, de
téla e azzàl che'l pareva on usell con ''vèrt i al!! ...
Finalment, st'usell el
tacca a andà... El scarliga sul praa cont on
frecass che'l fà rescià i busècch...
el và... el và... - poeu tutt a on tratt el
tacca a sollevass e in men de quella - 'me se'l
fuss nagotta - ecco la terra sprofondàss de sotta!!!...
E sù!... e sù!... I stràd
paren bindèj: i bosch, i paesitt, i camp, i
praa, - veduu d'in alt - somèjen a
tassèj insarzii a quadrètt in d' on
scossaa de dés o quindes verd tucc
different, che de lontàn vann a fenì in nient!!...
I collinn, i montàgn par che
se sbàssen se schiscen, se spiattissen
contra al piàn;... a malapènna se distinguen,
pàssen sotta de nùnch e toccom
menemàn i nivol e che vèmm adree a
andà in sù come se se dovèss tornà indree pù!!!...
Cossa succéd?.. L'è adess che
vòltom là? Giudizzi, fioeu!... Ch 'inscì
vèmm a gatton... Nagòtt!... L'è ona voltàda, ma
la fà stà giò el fiaa... gh'
hoo come
l'impression de vèss coi gamb all'ari!.. .
L'è on second, ma 'l me pàr longh come la fin del mond!!!...
Nè l'è chi tutt!... Anzi,... mo' ven el belI!!! Quand tornavi a fiadà dopo
quell tòcch d'emoziòn ch'hoo provaa, ecco:
el bordèll del motor el desmètt e a
pòcch, a pòcch, - semper cresséndes de
velocitaa - se tacca a corr in giò de desperaa!!!...
(Par che te manca... come se
pò dì «la terra sott ai pee»
quand che l'è lee, propri la terra che ven
incontra a ti? che ogni segond che passa la
và adree a fass pussee distinta?..
Disaroo; «par che te scappa el ciel dessòra al coo!!!...)
E manca el fiaa de bon!... Se
no'l fudèss quell vedè settaa giò al sò
post, attent, pacifich come on rè (se l'è
permess parlà de rè pacifich!) el
tenent (l) che m'ha faa... de chauffoeur,
squàs ghe sariss de pensà: « vèmm al babbi, drizz, drizz, drizz!!!... »
. .. invece no! quand sèmm
propri lì lì che andand innanz cinquanta
met'r anmò se fariss in del praa on bûs
inscì, tranquill, sicùr l'usèll el
ponda giò sù l'erba i sò dò sciamp e
poeu la coa, e quacc, quacc e s'infila a casa soa......
E bon dì che t' hoo vist!... Son tornaa a cà: va ben!... Ma denter chì,
denter de mì, me son sentii quajcoss come a
cambià! Quell quart d'ora sù in alt, - sariss a dì quell quart d'ora al dessora
di miséri, di buffonàd ciappaa quasi sul séri,
di magòn, di malann, di
balossàd, de tutti i nient ch 'è
deventaa quajcoss cont i salamelècch e i
gombettàd, i sgambett, i sghimbiett, i
saltafòss: de tutt l'insèmma - insomma
- che se ciamma «la vita in societaa, i commedj, i dramma,
la farsa e la tragedia de la
vita»,, el m'à dervii in del coo come
on sportell o on finestroeu de quèj che sù
in soffitta no guarden che vèrs Dio! !!... El mè cer'vell l'ha ragionaa pussee in quell
quart d'ora che in squasi quarant'ann!... de forafora
hoo vorsuu s'criv in vèrs i mè
impression... ma i pussee bonn e i pusee
bèj, anmò gh'j ò hoo dent in
del coeur e in del crappon, e chi je voeur conoss, che'l
metta giò tanquant- i arj e je manda a
barilott, perchè 'l mond, vist d'in aria, l'è « nagòtt! ».
Zòna de Guerra, Settember del 1918.
(l) |
|
Commento
Invia
i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)