El specc (Renzo Delogu)                
      Xavier de Beerst

 

Testo originale Traduzione letterale 

 

El Specc

 

EI mè specc l'é sincer, l'è on vero amis

Che 'I ved de mì tuttcoss e nient el dis,

Ma cont el sò tasè 'I me fà capì

Bell ciar e nett tutt quell che gh'è de dì...

 

Quand semm a faccia a faccia mì e lù

s'intendom senza tant cuntalla sù:

Se sont content o trist, lù, de rifless,

L'è lì a vardamm cont ona cera istess!

 

Via che, coi ann, l'è diventaa esigent,

Tant che oramai ghe piasi pocch o nient

E, senza tant riguard, come l'è lù...

De bella cera ne fà quasi pù!

 

On temp, nel rimiramm, l'era content

E 'l mostrava de famm i compliment:

« Che belI gioinòtt! » pareva che 'l disess,

E ghe piaseva de incontramm de spess...

 

Ma poeu l'ha cominciaa col criticà

E a tirà a man difett de chì e de là

Malgrado el mè de fà per parè belI

E dimostrà che, in fond, s'eri anmò quel!...

 

Adess l'è rivaa al punt addirittura

Che spess el me mett lì la faccia scura,

El me varda de sbiess come per dì:

« Damm no de intend che te set semper tì! »

 

E mì a fà smorfi per spianamm la pelI,

A slargà i oeucc, a cascià foeu el barbell... 

Mì a sgonfià sù i ganass tegnend el fiaa

E a pettenann quij pocch che m'é restaa...

 

Mi a sbarbass ogni dì... perché sto amis

L'abbia no de vedé che gh'hoo el pel gris...

Ma el specc el gh'ha rason... e ormai l'é inscì,

Son tropp divers de quell che s'eri on dì! 

 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)