L'ispirazion (Pina De Marchi)                                                                         

 

Testo originale Traduzione

 

L'ispirazion


Milan eterno cantier edilizzi, che noità! Ma che mi staga in mezz da cinqu ann, questa l'è ona realtà!
Centro stòrich, la stòria tanta, l'ha lassaa el segn anca sui mur che senten el pes di ann come nun el sentom in di òss.
Tecc, soree, plafon, tubadur, perden i tòcch, ringher a quarantòtt.
Cambien i inquilitt, cambien i padron. Quell ch'hinn riessii a tirà foeura da sti cà, vedè per cred: verand, mansard e giardin doe gh'eren i soree. Mi ne pòdi pù, hoo respiraa tanta de quella polver che m'è vegnuu "l'allergia al mattone".
In compens hoo imparaa le lingue: el bergamasch de sòtt e quell de sora, el sicilian de còsta e de altura, el calabres de maggia e adess anca l'arabo. Tucc bravi fioeu: magutt, capp-maister, betonati, solin, invernisoeu. Giovinòtt alegher: canta e picca, on oeucc a la cazzoeula e l'alter a la bionda che passa de sòtt.
Sta giuventù, peccaa rovinagh la vita con mafia, dròga, disoccupazion, inutil promess de facil guadagn. » M'hann dii però che on para de operari vegnen in permess tutti i dì de San Vittor. Gh'hoo mettuu la sicura ai finester. Ghe n'è vun ch'el tira su e giò el sidell de la mólta, dòpo quatter passagg el ciappa confidenza:

«Sciora, la pò lassà avert, nun semm onest, ròbom minga, semm dent per omicidi... d'onor! ».
Già, l'è vera, ròben nò!
Tra ona ruspa e ona gru, on dì gh'è saltaa el cavo de la lus e nun semm restaa al scur. Quei de l'Enel hinn rivaa fin tròpp a svelt, ma se sa ghe voeur el so temp. Ona man per tirà foeura quei bloccaa in de l'ascensoeur e svelta a compra pila e candir, non se sa mai, on pacch de des dovaria vess assee. Per fortuna el gas el fonziòna.
Venerdì de november, ona sera piovisnenta e treggia, esaurii i batterii semm passaa ai candir. El problèma l'è staa doe infilai. Me son ricordada de on bell candiree de legn e ferr battuu, regall de la mia sorella, per i alter hoo dopraa i bicceritt, quei del servizzi de liquor. Cena romantica, on silenzi che dava fina fastidi, senza radio, senza tele, senza riscaldament. Hoo provaa a pizzà i fiamm del gas, ma mancava el fiaa che, già con quell odor de cera, pareva de vess a benedizion.
De legg, nanca parlann, quell trèma-trèma de la fiamella el faseva vegnì el mal de mar, e allora se semm mettuu a giugà ai cart.
L'è nò che mi sia pròppi... ma ghe voreva el quart, i parolasc... l'è mej lassà perd. Ógni tant se sentiva anca on bòtt, eren i biccer che s'cioppaven quand i candir diventaven moccolòtt. Semm andaa tucc a dormì, almen sòtta i covert se stava cald.
El guast l'è staa pussee seri de quell che se pensava e l'è andada insci: semm restaa al scur e al fregg dal venerdì al lunedì. Al sabet mattina i fioeu hann ciappaa el telefono: « Pronto, nonna, veniamo lì, qui c'è il black out. »
« Sì, sì, per carità, vegnì giò (l'è arent a Pavia), sti milanes hinn minga bon de sta quiett, semper a trà in pee on quaicòss. »
In del condomini la situazion la cominciava a diventà tragica: senza citòfon, el porton inciodaa, l'ascensoeur bloccaa, senza riscaldament. Al penser de doè passa an'altra nòtt foeura del mond, ognidun el s'è rangiaa come mej l'ha poduu. Chi l'è andaa in di parent, chi in albergo e chi a fa on viaggett.
Mi hoo telefonaa a la mia sorella con la speranza che la ne invidass, ma l'era 'dree a partì per el uichènd.
« Te mandi la stuetta elettrica » la m'ha responduu, benone, seri sì nervosa ma minga assee per el voltagg.
La domenica mattina senti piccà a la pòrta, l'era la sciora del pian de sòtta. La girava in pellizza e disperada perché la soa camerera l'aveva minga compraa candir assee e lee l'aveva consumaa anca quei profumaa del candiree d'argent.
Mi che pur de candir n'avevi compraa, ma che per via del slongass de l'emergenza eren adree a finì, m'è vegnuu ona idea: l'è pur vera che la domenega i negòzzi hinn saraa su, ma i ges nò.
L'è andada che el prevòst de San Lorenz el s'è trovaa senza candir e in gesa ghe n'era nò de pizz. L'ha pensaa ai sòlit balord, però... quell ch'el riussiva nò a spiegass l'era la bondanza di offert.
Te voeutt ben dì che l'ispirazion l'era minga vegnuda doma a mi?
 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)