El presonee (Luigi Frattini)                                               

 

Testo originale Traduzione letterale 

 

Dopo on'eternità che son lontan,

dopo cinqu ann d'esili e de galera,

oh, finalment, son chì, o mè bel Milan,

son chì in de tì; e 'l me par nanca vera.

 

Me trèma el coeur, me senti on gropp in gola

e ona voeuja de piang, de caragnà;

ma poeu me disi: « Su, fa nò 'l gandola

de piang adèss, che set quasi a cà ».

 

La nott l'è ciara, tèveda, serèna.

Mì in de per mì, da la periferia,

in compagnia de la luna pièna

vègni avanti pianott,  voo invers cà mia.

 

El mè Milan, tra sveli e indormentaa,

par che 'l me slonga i man per brasciam su,

par che 'l me disa: «Oh, quanto t'hoo aspettaa!

credeva fin che te ghe fusset pu!

 

 Oh, quanto piang in 'sti cinqu ann de guerra,

quanto spettà, el mè fioeu, quanto patì,

e quanto sospirà el mè coeur de terra

perchè, tra tucc, te me mancavet tì! »

 

La luna la par quasi vergognosa

adèss, de curiosà col sò splendor;

e mì me par de vèss con la morosa

e parlagh, dopo tanto, del mè amor.

 

La sarà nò di volt on'illusion,

el sarà minga on sogn, el sarà vera,

che mì son chì, col coeur pien de magon  

e parli con Milan in 'sta manera?

 

Oh, quanti volt son ritornaa a cà mia,

quanti volt hoo veduu la mia città...

domà in del sogn, domà in la fantasia,

domà perché me seri indormentaa!

 

Quand seri là in camp d'internament,

e compesavi  i lagrim cont el pan,

e col passà di dì finivi in nient...

oh, quanti volt m'è vegnuu in ment Milan!

 

La sera me buttavi giò a dormì

su la paja, che l'era el materass,

e seri tanto stracch, tanto sfinìi,

che sott al coo sentivi nanca i sass.

 

Me buttavi giò inscì, comesesìa,

cont la passion de vèss inscì consciaa,

e stavi là a morì de nostalgia,

a consumamm el coeur, a regordà.

 

Poeu... me svegliavi con la bocca amara,

col coo pesant e coi dolor de s'cena,

l'anima straccia e 'l coeur pien de cagnara,  

tornavi a vèss el can a la cadèna.

 

E me coava dent la ribellion:

Perchè, perchè mì g'hoo de vèss l'asnìn,

perché de mì gh'hann de vèss lor padron,

se hinn omm 'me mì, se g'hemm l'istèss destìn?

 

Perché mì g'hoo de stà sotta la frusta,

perchè g'hann de trattamm come ona bestia,

se nient hoo faa de mal? L'è minga giusta!

l'è on'oppression, l'è prepotenza, questa!

 

E adèss mì el vedi, adèss mì el soo 'l perchè,

adèss mì l'hoo capìda la reson:

perché el leon on dì l'ha sbranàa el bee?

Ma perchè l'era el bèe, e lu el leon!

 

E l'è passada, e tutt l'è ormai lontan.

L'è finida la guerra e la galera

e finalment son chì, o mè belI Milan,

son chì in de tì; e 'l me par nanca vera.

 

La luna la te guarda e la se incanta,

e mì te guardi, e scolti la toa vos,

e, come se toccassi l'acqua santa,

tocchi la terra e me foo el segn de cros.

 

Mì benedissi i lagrim che hoo piangiuu

semper in de per mì, senza confort,

quand mì credevi de tornà indree pu,

quand me sentivi apress fiadà la mort.

 

Mì benedissi la desolazion,

che m'ha tegnuu per man travers la guerra,

tutti i giornad che a sèna e colazion

gh'era i lagrim domà sorbii in la terra.

 

Mì benedissi i strad che hoo camminaa,

i strad che me menava a la battaglia,

quand che se 'ndava, stracch e masaraa,

sotta la nev sotta la mitraglia.

 

Mì benedissi i mes passaa in trincera

come ona larga, eterna agonìa,

col dubbi tucc i dì de tirà sera,

col trèmit che la Mort la fuss per via.

 

Benedissi el torment de la galera,

benedissi el dolor de tucc i dì:

ma sì! mì benedissi anca la guerra

per la gran gioia de 'sta ora chì!

 

'Me senti denter l'anima che canta

e 'l coeur che 'l prega, el supplica, l'implora:

damm la toa lus, o Madonnina santa,

damm la toa pas, o Madonnina dora!

 

 

La poesia è del 1945, anno in cui l'A. tornò in Italia, dopo molti mesi

di campo d'internamento.

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)