Quel dì de genar (Dino Gabiazzi)            

                                    Lapide tombale di Carlo Porta...cripta della Chiesa di San Gregorio, Milano e...Moneta coniata dal Cossa nel 1821

 

Testo originale Traduzione letterale 

il 5 gennaio 1821 si spegneva Carlo Porta, i cui ultimi istanti di vita

sono qui poeticamente evocati.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Man che tastona in del scur,

che se sconden, sparissen,

sgraffignen  i mur,

se branchen  ai crep

de la vita madregna,

cont i ong che se s'ceppa

e rosèghen el temp.

 

Man che se derven,

balanzen  su l'onda del voeuj

se tacchen ai scoeuj

di speranz che caragnen,

come i risc coi besej.

 

Hin desmila i basej

de sta lodra, Carlin,

e ghe voeur dusent'ann

per capì, per cantà.

 

Oeucc che hann guardaa

el mes'ciozz di travaj

s'hin saraa

per nascond el dolor

fognattaa in del moisc

cosa véden adess?

 

T'hee ballaa, bestemmaa,

t'hee riduu, t'hee vivuu,

e intant lee  la spettava

postada  sul tecc.

 

Quarantases ann

te gh'avèvet, Carlin.

Quarantases ann.

. . . . . . . . . . . . . . .

Man inranghii sul lenzoeu,

Crocefìss  sul tappee.

 

Cossa veden adess

i tò oeucc?

 

Tas el talent e la vos

e sona i campan.

Tastonnen pù i man in del scur,

roséghen pù el temp.

 

On boff  e l'è scendra.

 

Che silenzi, Carlin.

Che silenzi.

Ma desott la bornis

intanaa,

gh'è i barbaj  di lugher.

 

 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)