Ròbb de l'alter mond (Gino Toller-Melzi)           

 

Testo originale Traduzione

 

Ròbb de l'alter mond

 

Ona certa qual idea de vess mort ghe l'avevi giamò; ma adess che vedevi el mè cadaver ai pee de la paret ne s'eri propi sicur. A la bella primma, a vedè quell pover magatell spettasciaa - on montonscell de pocca carne e tanti oss - m'era vegnuu de rid; ma quand hoo vist i scorbatt che ghe sgorattaven intorna per cercà de beccà sù on quaicoss de quell che finna a pocch temp prima s'eri staa mì, m'è s'cioppaa el fotton. Cercavi de casciai via, ma gh'era minga vers de famm sentì. Inscì hoo desmettuu de pensagh al mè fagottell e m'è vegnuu el petitt de sentì e vedè quell che diseven e faseven i mè parent e amis.

Se ved che la notizia de la mia mort l'era già andada intorna e a parer mè de mì pareven tutti men cruzziaa che seccaa; e in fond gh'aveven minga tort perchè on parent o on amis che el va (a quella etaa, poeu) a rompes l'oss del colI propi in del temp di vacanz l'è on gran rompaball, senza cuntà poeu quell che ghe ven adree per el testament, el comun, i banch e tutt el rest.

Sì, mì s'eri propi on rompaball; e, pentii de avè mis in pee tutt quell gibilee, vorevi digh al Silvano Bonetta, che l'era tutt in truscia cont el « Soccorso alpino» e con l'« elicottero » de la guardia de finanza, de lassà stà, che vareva no la penna de perd temp e danee adree a quell montonscell de carne e de oss, che tant al funeral gh'avarien pensaa i scorbatt e i alter bestioeu; ma podevi minga famm sentì.

Invece sentivi benissim quell che diseven i alter perchè in de l'istess temp mì me trovavi in di sit pussee divers e cattavi sù minga domà i discors, ma anca i penser. Ben, credii? Se avessi poduu saria diventaa ross de la vergogna. Sì, perchè a sentì lor mì s'eri on matt, on egoista, on prepotent, on tegnon, on strason, vun che el parla tropp, vun che el dis mai nient, on vigliacch, on sfacciaa e via de sto passo. Ringrazi la mia amisa Diana che la s'è limitada a ciamamm « originaI »; el pussee giust de tutti l'è staa el parer del mè amis Marco: «on pover diavol ».

E che tolla a publicà di liber! «E poeu - el diseva quaidun sottvos - ghe piaseven i tosann! ». Basta, sont tornaa su quella paret, propi là dove l'era partii quell maledettissim ciod, a pensà che sto voster mond l'era tropp complicaa per mì. Quand a on tratt, come se fussi al cinema, vedi passà denanz ai mè oeucc tutta la mia vitta, de quand sont nassuu finna a quand sont andaa a spettasciamm sul giazzee. L'è inutil che me domandee in quanto temp: in sto sit dove adess me troeuvi el temp l'esist no. Ma hoo vist propi tutt, anca quella volta che in terza class hoo scritt « quore » e sont staa vardaa come on delinquent de tutta la famiglia. Cossa provavi? Ecco, a vedè el pocch che avevi faa de ben e el tropp che avevi faa de mal sentivi on mess'ciozz de dolor, de disperazion, anca de rabbia contra de mì; e quell che l'è pesg, gh'era on spirit - on angiol, forsi, ma che el gh'aveva tutta la faccia del quondam mè direttor – che el valutava tutt coss, el ben e el mal. Per quell che riguardava el ben gh'hoo avuu di bei sorpres.

Per esempi, l'angiol el m'ha daa vott per quella volta che gh'hoo lassaa el post in tramm a ona veggetta, ma domà trii per ona caritaa de centmilla franch (<< perchè te savevet che te vardaven » l'ha dii « e poeu, perché centmilla e minga dusentmilla? »).

On zero tond tond per i liber a benefizi di distrofich: «per-chè te savevet che se de no nissun i avaria mai legiuu ». Tiraa i somm, el mè « budget » l'era in ross minga mal. E se on quaidun el ve dis che dopo la mort el castigh el gh'è no, degh minga a trà: el gh'è, e come! Domà che in generaI el dura minga eternament: el Signor l'è misericordios e se El ved che vun l'è madur per la redenzion El manda on « spirit-guida» a tirall foeura.

Là gh'è minga el foeugh: l'è on sit squallid, scur, cont on'aria che la tarnega. El castigh hinn i memori, i rimors che hinn terribil, che strazien; ma gh'è anca de l'alter. Chì chì inscì, per esempi, gh'è ona missolta de politegh obligaa a sentiss ripett, parolla per parolla, tutti i discors che han faa in vitta, con tutti i bosii e i carognad; gh'hinn di afarista obligaa a scriv senza fin el 740, intant che ghe intronna i orecc el son di danee che aveven raffaa; gh'hinn di donn, on temp famos per la soa bellezza e per la soa, disemm, generositaa obligaa a vardass in d'on specc dove se veden brutt e vegg; gh'è perfinna on vescov, obligaa a scriv e scriv di letter: je ciamen « letter de patronage »: mì soo  no che robba sien, ma deven vess propi on gran torment a sentì el piang e el vosà de quell pover pretI

Quant a mì, dent per dent el mè « spirit-guida» el ven a damm on'oggiada, a tastamm l'oeuv come el dis lù, per vedè a che pont l'è la mia redenzion. L'è on bravo fioeu el mè « spirit-guida », anca se per mì  l'è staa on poo ona delusion. Capirii, mì speravi de avegh come guida el spirit de vun de quij personagg che me hinn semper tant piasuu, Albert de Giussan, Cirano de Bergerac, Salvator Rosa. Invece quest chì l'è on certo Bias de Viggiuu {! per lo inante piccaprei et postea omeno d'arme », come el dis lù: on tipo on poo a la bonna che l'ha mai faa nient de memorabil. Però se ved che el gh'aveva quaicoss pussee de mì se de mort l'ha faa tanta strada.

El Bias el m'ha faa intend che, ona volta fini da la mia condanna, per podè diventà miglior e reussì finalment a vedè i mè gent (che hinn in d'ona « sfera» tant pussee alta) me toccarà tornà su la terra. Quand, dove e come soo no: ma, se appenna appenna podaroo, tornaroo su quella paret. E stavolta me faroo no fregà de on ciod!

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)