El "Cattaneo" (Angelo Maggioni)                                                                         

 

Testo originale Traduzione

 

El "Cattaneo"

 

Fòrsi questa se le regòrda pù nissun. Semm in magg del '28, s'ciòppa la guerra... minga quella d'Africa o de mi soo nò còssa... l'è la guerra de la "magiostrina"!
Mi sont on studentell de prima media al "Cattaneo", la scòla di ragionatt allora in piazza Mentana. El governo el faseva propaganda per sto cappell de paja, per dagh de laorà ai artesan del mestee, ne parla anca el "Corriere" ... e subit i student universitari adòtten la "magiostrina", naster cont i color de la facoltà.
I student di ultim ann del "Cattaneo" pòrten anca lor la magiostrina, ma el naster el gh'ha i stess color d'ona università. Ven giò cà e tecc!
Se minaccia, se diffida, gh'è on "ultimatum", nient de fà. Allora i universitari, ona mattina, se pienten denanz al porton del "Cattaneo" decis a fagh cambia i color del naster. Ven foeura on pien che non ve disi: el finiss a tarellad, on vero quarantòtt. Riva i carabba a divid i avversari e i pompier per sbarazzà la piazza con di bei gett d'acqua.
A dilla chi, gh'avevom avuu la pesg: serom restaa assediaa. Podii immaginass i nòster gent che saveven pù cossa pensà a vedenn minga rivù a cà e col telefono isolaa, perché gh'aveven tajaa i fìl.
Nun bagaitt riessom a lassà la scòla ch'hinn quattr'or cont ona famm de loff (avevom anca saltà el past).
N'ha parlaa fina el "Corriere" con l'articol: « Una battaglia per la magiostrina ».
Ben, mi al "Cattaneo" hoo faa vòtt ann: quatter a l'inferior e quatter al superior. Professor in gamba, tanta disciplina, profitt discrett.

L'era el temp del Gigi de la gnaccia e del Paneroni, quell ch'el diseva: « Student, sii tucc di asen, el mond l'è nò rotond.». Ona sagoma d'on òmm, mezz professor e mezz barbon, ch'el tegneva ròccol in sui piazz denanz ai scòll.
Con certi professor se podeva nanca fiadà: el Mannucci (matematica a l'inferior) se apèna vun el boffava pussee del necessari: « Ch'el se còmoda, el me sara la pòrta dal de foeura! »... e se l'interrogava on pòer crist minga preparaa: « Ghe doo duu: vun per l'andada e vun per tornà al so pòst! ».
On tipo sever, però simpatich e distint: sigher in bocca e cardanell in coo.
Professor d'italian el Stoppani, nevod del famoso abate Antonio Stoppani, che in fatto de disciplina l'era on poo de manega larga. Ma on dì el fa el brusch pròppi con mi.
Volen per la class ballitt de carta e voeuna la finiss in di cavei de la tosa che gh'hoo denanz (la class l'era mista).
La me dis: « Angelo, guarda in piasè còssa gh'hoo in del coo ».
Mi slonghi el brasc e ravarii con la man. El Stoppani :« Maggioni, chi semm minga in del perucchee, quell l'è l'uss, foeura di pee! ».
On bell dì ghe ne capita voeuna gròssa: l'era ona giornada balorda, stavom nò quiett, el faseva fadiga a fa lezion. Quand n'ha poduu pù, l'ha vosaa: « Basta! », e per dagh pussee fòrza al "basta" el da ona manada in su la cattedra: se stravacca el bogettin de l'incòster ch'el sbròffa in de per tutt. Register, faccia, cavei, camisa e giacca, tusscòss strollaa de negher. On silenzi de tomba. Restom lì stordii e camuff. Poeu on dass de fà con pezzoeu e fazzolett per cercà de nettall; a la fin el compagnom a cà per jutall a fà front ai rangògn de la miee. Pòer Stoppani, el meritava nò on fastidi del gèner.
Ma quell l'è staa on ann de balossad. Emm fina scioperaa per via d'on qui-prò-quò: andà a scòla o nò a la "Giornata del Risparmio"?
Soluzion a la nòstra manera: né de chi né de là! On scioperett per 'vegh la mezza giornada libera.
Emm lassaa andà in class domà i tosann e vun di mas'c che per non fass vedè l'è andaa a scòla on'ora e mezza prima. La m'è andada ben, el qui-prò-quò el m'ha juttaa a morisnà el fatt e l'è finida domà cont ona girada del preside.
E l'è minga stada l'unica. In del november del '34 se giuga a Londra la prima partida de folball "Inghilterra-Italia". Nun serom i campion del mond, l'era el temp del Meazza. Quell dòpo-mezzdì gh'emm lezion de Ragioneria: dò or, dai tré ai cinqu, pròppi l'orari de la partida. Còssa femm? Mettom in òpera on impiant de radio, con l'attacch per i scuffi a ógni banch. La scuffia se pò scondela in mezz ai cavei, cont i man se quatta i duu ricevidor.
El professor Rapisarda el se n'incòrg nanca de tutt el traffich ch'emm faa, el va adree a fa la soa lezion, senza savè quell che ghe spetta. Per tutt el primm temp de la partida restom tucc gnecch perché i ingles fann trii gòll e nun nient. In del segond temp la nòstra squadra la rimonta con duu gòll del Meazza..
Quand el segna el primm gòll, s'ciòppom foeura cont on sgar che fa restà el professor senza fiaa. L'era adree a spiegà la "partita doppia" a la lavagna e l'è restaa lì cont el gess in man e i oeucc de foeura.
Con calma, senza inrabiss, el domanda spiegazion. Ghe disom de còssa se tratta, le ciappa con spirit: « Stee quiett, ve lassi scoltà la partida, ve raccomandi fee nò bordell e tegnimm al corrent del resultaa ».
Alter sgar al segond gòll del Meazza, poeu la fin. Ancaben che siom staa battuu per 3 a 2, i duu gòll del Meazza ne fann stà pù in la peli! Serom tutti sù de gir e infolarmaa.
El dì dòpo, inchiesta del preside, e mi soo nò che castigh che gh'emm avuu, me par on vóto de men in condòtta e la diffida a trà in pee ancamò di gibillee compagn, o fòrsi tutt l'è fenii in nient? Amnistia per la bella partida? Me regòrdi pù ben.
Come se ved, anca ai nòster temp serom nò di patatòcch intregh e infesciaa, serom puttòst viscor e desmorbaa.
Anca el sciòpero a scòla l'hann minga inventaa quii del '68: nun cinquant'ann fa, l'avevom giamo faa!

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)