Podisnaa de Settember in Valtellina (Mario Comolli)     

 

Testo originale Traduzione

 

(dedicata da Angela a Giacomo Ganza, riconoscente per le informazioni date)

Podisnaa de Settember in Valtellina

 

Dopo on mes d'agost a moeuj, ecco - finalment! - on settember come se dev: ciel azur e sô in bondanza. Sòtta, la gent l'è contenta e la campagna la se tira i quart al belI caldusc d'on estaa che dopo avè mandaa de travers, col brutt temp, i vacanz a tanta gent, adess el cerca de rimedià a la granda.

 

Mì ne profitti per andà in giò, lòtt lòtt, vers la Poletta. El serpenton d'asfalt ch'el porta a l'Aprica - e ch'el taja in duu Stazzona - el me mèna giust in del Plinio che, in sti dì, l'è adree a tacconamm quell cardenzon d'ona mia automobil.

 

A on certo moment me vòlti a vardà el paes che hoo lassaa ai spalI e subit me salta a l'oeucc el campanin de Sant Abondi come on did, pontaa al ciel, miss lì a regordà che la strada del Signor la va in salida e che rivagh in scima el costa fadiga.

 

Prima del pont su l'Adda on ròsc de casètt noeuv, coi finester mezz avert, sbìrcen chi passa, content de mostrà in l'ortesell anca i gladiol, i ròs e i dali.

Pòcch pussee innanz el cimiterin, sconduu dedree del mur de cinta, el gh'ha quell fà campagnoeu de tutt'i fopponitt de montagna. On restellett de ferr el divid i viv dai mort che hoo non an'mò ben capii se hinn quij che stann de chì o de là. Quand passi via, rèciti on requiem e, de spess, i mè oeucc corren sul murett - de l'altra part de la strada - in dove se ved ancamò i sfris lassaa da on'automobil che, a cent a l'ora, l'ha inciodaa, propi lì, la Rina. Adess gh'è on cartell col limit de velocitaa (30 km.) rispettaa domà dai trattor, i tartarugh del traffich.

 

Ecco l'Adda con l'acqua tutta in truscia che la pességa vers Tresenda. Ogni tant la carezzen i foladinn d'on vent dispettos, semper pront a despettenà i praa e a sperluscià i piant. Sui ramm i pòmm se lassen ninnà e pisòcchen al tevedin del sô. Hinn pomm de dò qualitaa: i «Delizia» (ross) e i «Golden» (verdin ciar) che finirann in tutt'i bottegh de ortolan vesin e lontan. Sti piant, stracàregh de frutt, me paren alber de Natal pien de ballonitt  coloraa.

 

Chì denanz, on poo sulla manzina, gh'è Bianzon con dessora al coo, a circa mila meter, on paesin de presepi: la Bratta. Gesetta e casett antigh, che adèss hinn voeuj, d'on color tra 'l negher fumm e el rusgen. Che portava-sù gh'era on sentee de mull e, fin' a pòcch ann fa, la gent del loeugh la viveva come foeura del mond. Dopo tanto sospirà, appena ottegnuda ona strada, s'hinn portaa tucc in bass. Al temp giust - però - on quajdun el torna-sù e, inscì, con sto andà e vegnì gh'è ancamò on quaj fazzolett de tèrra somenada a fràjna (el formenton negher de la polenta «taragna») e ona quaj vigna de quell'uga, mamma del vin bon de la Valtellina. Anca la Bratta, incoeu, l'è lì quietta come ona sciana che la se scalda vesin al sciocch de l'ultim sô d'estaa, ch'el brusa sul camin del ciel.

 

On fis'c el me fa sbassà i oeucc. I stangh bianch e ross del passagg a livell de la Poletta hinn giò: paren duu ostacol che spetten cavall e cavalier bon de saltai via. Foeura del casell, cont in man la bandiroeula rotolada, quell fioretton d'ona tosa de la casellanta la se fa sgonfià la sòcca d'aria fresca.

 

Sui fianch di montagn i firagn d'uga rampéghen in fila indiana vers i scimm, come tanti soldaritt. El Massucc, an' mò senza la berètta bianca in coo e coi oeucc pien de azur, je varda de l'alt in bass.

 

Pass dopo pass, tra on penser e l'aIter, faa denter in la lus de sto beli podisnaa de settember, rivi in del Plinio. E con l'ultima oggiada intorna - toeu! - me acorgi che on ragg de sô el me fa la gibigiana col veder d' ona finestra.

 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)