Armonii d'amor 
In d'on moment de pas 
e de ripos 
denanz a la Madonna inghirlandada 
de lumitt e de ros, 
là, sola, ingennoggiada, 
t'hoo vist come in d'on sogn! 
Sconduu in mezz ai ombrij 
de la navada, 
el coeur el s'è 
dervii 
e 
anmì hoo sentii el bisogn 
de lassamm andà giò 
pian pian in sui genoeucc, 
visin a tì 
a contemplà 
con l'anima in 
surbuj 
e on vel 
de commozion denanz ai oeucc 
la toa faccetta che guardava el ciel! 
De foeura intant 
sonaven i campan 
de la benedizion, 
e in gesa i salmodij 
di pret e de la gent 
se mes'ciaven pian pian 
cont i armonij 
dell'orghen 
sberlusent! 
A pocch a pocch el mond 
el s'è confus 
in d'ona nebbia pienna de color; 
poeu hoo vist sparì l'altar, 
i baldacchin, i ciar; 
e, in fond,  
come in on mar de lus, 
de stell, 
de nivolett d'argent, 
i noster coeur 
s'hinn 
strengiuu 
in d'on coeur sol, 
e i labber s'hinn dervii 
senza vorell 
per regordà duu nomm, 
i noster nomm, 
squas a pregà 
pussee ancamò el Signor 
de benedì dal ciel 
el nost amor! 
 | 
       | 
        |