El rag. Giovann (Mirella Zagni Sarto)                                                                         

 

Testo originale Traduzione

 

El rag. Giovann

 

Giovann, ragionatt, 45 ann, senza mai incontrà el grand amor.

La soa vita monòtona, 'na mama che la se lamenta semper, ona sorella de pòcca salut, el sò laorà de impiegaa senza ambizion, e, per divertiment, la television e 'na quai vòlta el cinema.

El sò notes senza pontell: mai on'aventura, mai on "flirt".

Speggiandos dent in del spegg creppaa del bagn, el capiva el perché: pòcch cavei oramai gris, oggiai spess e nas longh come ona giornada d'estaa. E i qualità morai? Forsi gh'eren nanca quei, al cas eren minga on riciamm. Insòma, per dilla ciara, on òmm de nagòtt.

Per quest, quell sabet sera, el s'è meravigliaa: l'era al bar del cors Vittóri Emanuell quand a l'improwis ona bella tosa settada denanz a lù (la pareva ona "top model") la gh'ha piantaa i oeugg adòss e la ghe sorrideva. Lù el s'è voltaa indree perché el voreva savè chi l'era quell fortunaa, ma in del bar eren domà in duu: lee e lù.

« La dis a mi? » pondandes l'indes in sul coeur.

La tosa con la testa l'ha faa segn de sì, e el soris l'è diventaa ancamò pussee dolz. El Giovann, confus, el s'è levaa sù in pee, el s'è settaa al tavol de lee e el gh'ha offert on quaicòss de bev.

L'è staa insci che l'è cominciaa on sògn ch'el ragionatt l'avariss mai volzaa de sognà nanca dòpo on quai biccer de tròpp bevuu al CRAL de l'azienda.

L'ha portada al ristorant pussee bell de Milan e l'ha spenduu tutt i danee di bollett ancamò de pagà insèma a la rata de "l'apparecchio acustico" de la mama.

Ghe pareva de volà, de vess in paradis, quand lee la gh'ha dii de andà a cà soa per bev on drink.

Hann parlaa sul morbed sofà,hann ballaa brasciaa-sù con la vos de Sinatra e quand lee la gh'ha ciappaa la man per portall in la stanza de lett, el rag. Giovann el gh'ha avuu paura ch'el sò coeur el dessedass i condòmini.

A la mattina, dòpo 'na nòtt de ricordà per tutta la vita, el s'è dessedaa content e ancamò imbesuii dal profumm de lee, el s'è vestii in silenzi, guardando ancamò (e ghe pareva minga vera) quella bella dona che l'era stada soa.

L'haa ciappaa 'na ròsa dal vas e ghe l'ha missa visin al cossin. L'era 'dree a inviass quand lee l'ha dervii i oeugg e cont ona vos flautada la gh'ha dii:

« Dove vai, caro? Non mi lasci il regalino? ».

El mond l'è borlaa giò adòss al ragionatt. L'ha cominciaa a s'ceppà tusscòss senza vedè, cont i oeugg pien de lacrim dedree ai gròss oggiai. El se incòrg nanca che l'ha ciappaa el còll de la tosa e quasi la soffega.

Al commissariaa l'ha dii nient, l'ha faa citto, indifferent, intanta che scriveven el verbal.

Come 'l faseva a spiegà, su on tòcch de carta, di sconfitt, strangoion, umiliazion patii, de ser e ser denanz a la television, de zenn semper indeperlù,  de dònn desideraa  e mai avuu? 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)