Riflession sul "Don Orion" (Margherita Nulli Dell'Acqua) 

Testo originale Traduzione letterale 

 

Quand i tò ogitt me guarden
e voeuren attenzion
e i tò manitt me cerchen
per veggh ona carezza;
quand te se pogget a mì
come a on baston
per minga topiccà
in su la strada,
son chì per tì, per datt
ona man tesa,
cercà de sollevatt
da sta fadiga
pesanta come tutta
la toa vita.

Intant che femm insema
sto girett, per cambià l'aria
per fà ona passeggiada,
i mè penser de ann
hinn semper quei
e semper resterann
senza risposta.
Sto mond l'è pien de differenz:
chi nass pòver in del coeur
o de coscienza e chi purtropp
l'è pòver in de la ment
senza rimedi e nanca ona speranza.
Me senti quasi in colpa mì
per vess, de tì, diversa.

L'è granda la mia pena,
che vita l'è mai questa?
Riessi nò a capì se t'è restaa
on minim de coscienza
de quell che vita pò significà,
perché de semper, se sa,
per el tò ben
te gh'hee bisogn che alter
deciden al tò post.
Ona ròba quella sì
che l'hoo capida,
mì son chì per tì,
te parli, te sostegni
e te foo compagnia,
ma l'è la toa faccina sorridenta,
i tò basitt, la bocca bauscenta,
la contentezza per ona caramella,
ona spillina noeuva, on girettin in gesa,
la toa innocenza bella,
el tò spettamm de sora ona cadrega
a famm sentì che chì al "Don Orione"
son semper mì
a vegh bisogn de tì

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)