Ritratt de donna in interno (Alfredo Ponti)     

 

Testo originale Traduzione letterale 

 

Ritratt de donna in interno

 

La torcia la fà ciar dent la profonda

sala scavada in de la viva preja

a ona giovin ancella, svelta e bionda,

che mett in fila i anfor grand de creja

pitturada coi vas de bronz e d'or

e la coméda sora piatt d'argent,

tra i boccalett del vin risent e sòr,

di brancadej de oliv e de forment.

 

L'ancella la cavezza i sandalinn

e i ghirland de fior fresch in de la sala,

i diademma de or fin e i coronzinn

de ornà la front per i disnà de gala,

la mett in ordin, sora ona banchetta,

el specc, i petten, la zipria, i bellett,

i inguent, i acqu d'odor per la toaletta

e i boccol, fibbi, anej e brazzalett,

la tunica de lin, el velI fioraa,

i calzarett de pell de dant a ponta,

el mantel largh a roeuda, de broccaa:

tutta la robba che l'ha de vess pronta

per l'istant misterios de l'ora arcanna,

quand se dissedarà, giò in la brughera

di omber, la bella che la Mort villanna

l'ha ranzaa via 'me on fior in primavera.

L'era sposa novella: con amor

el sò marì el rimira el belI faccin

che lù l'ha faa afrescà dal mej pittor

su la pared, col nomm VELIA vesin.

Oh Velia! oh i dì del sô a rebatton,

el telar ch'e! batteva industrios,

cantaven i tò ancell tanti canzon

e el flaut je compagnava melodios...

Oh Velia! oh i or de nott, stretta al tò spos

- genoeucc de ferr bon a domà i poleder

de Maremma al galopp, brasc muscolos

a governà el timon pesant de zeder

tra i odor fort de l'onda e del sudor

di omen in forza ai rem - Oh i ciccioritt

di bocch estenuaa, dopo l'amor,

i tenerezz, i cent e cent basitt...

 

L'ancella la fà anmò l'ultim inchin

alla gentil soa smorta padronzinna

cobbiada in del lenzoeu sora on lettin

de sass. Poeu, silenziosa, la biondinna

la monta per la rampa de l'entrada

de la caverna e la và sù in del praa

do'e in la bass'ora canta ona nidiada

de donn i longh litàni magonaa.

Dent la tomba profonda, deperlù,

con l'anima che nega in la tristezza,

lù el compiss el ritual de quattà sù

el faccin de la sposa e le carezza,

el fissa quell ritratt anmò ona volta

e, sortii foeura, el guarda i murador

che sigillen coi s'cepp e con la molta

l'entrada. Vegnarann i zappador,

doman, per impienì de sass e terra

ben battuda la rampa e scopellà

i basej del sentee che và sott terra.

I donn s'hinn inviaa per tornà a cà,

slontanen malinconegh i sò cant

in la penombra della prima sera,

tripilla quiett el mar, che de distant

el manda on respir fresch de primavera.

 

Solitudin... che in l'anima fa corr

el sgrisorà di stell sù in del seren

sora l'alta Tarquinia e sù i sò torr.

Solitudin, che dolz, suttil velen...

« Velia »... pussee col coeur che con la vòs

el dis a pian e el rimira la stella

de Vener e i lusor sò caprizziòs.

A coo bass el se invia su la stradella.

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)