Ricord d'estaa (Mirella Porta)          

 

Testo originale Traduzione letterale 

 

Ricord d'estaa (menzione concorso Anna Carena '85)

Che cald, papà,
Milan la brusa sott’al sô!

Gh’avaroo avuu cinqu’ann e l’era festa,
te m’hee portaa con tì, faseva cald,
el vestidin legger, el fiocch in testa,
giugaven al ballon in d’on pràa giald.

Seri contenta mì col mè papà
ch’el se stimava del sò scigollin,
su l’erba secca nun se semm settaa,
content de vess, quell dì, tanto vesin.

Che cald, papà,
Milan la brusa sott’al sô!

Riva quel del gelato col carrett
(Che voeuja d’on sorbett con sù i scires!)
ma, per vergogna, disi nanca on ett:
allora usava nò veggh di pretes.

Finalment cont on poo de timidezza
t’hoo dii: “Sto cald, de sed el fà morì”
Te m’hee vardaa coi oeucc pien de tristezza,
scusomm, papà, se allora hoo nò capii!
 

Che cald, papà,
Milan la brusa sott’al sô!

El gelato , podevomm nò comprall,
de scires, de magiostra o de limon?
Te m’hee rispost ch’el me faseva mal
e in la toa vos hoo capii nò el magon.

E tutt a on tratt, ciapandom la manina,
ti te m’hee dii: “L’è ora de andà a cà”
e mì hoo miss giò el muson, porca Martinna,
e son tornada indrée senza parlà!

Che cald, papà,
Milan la brusa sott’al sô!

Cinquant’ann hinn passaa de quel dì là,
adess te see domà dent in de mì,
ma sont insema a tì, sul bord del pràa:
papà, t’hoo vorsuu ben, quand hoo capii.

Che cald, papà,
Milan la brusa sott’al sô

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)