Renzo el va a Lecch cont i cappon  (da "I Promessi Sposi"di Alessandro Manzoni"  
- libera traduzione di Angela Turola -                                                  

 

Testo originale Traduzione

 

 

…Scoltemm fioeu; dé atrà a mì" l’ha ditt Agnès dopo on poo.
"Mi son nassuda prima de vialter; e el mond el conossi on poo. Bisògna poeu stremiss nò tanto: el diavol l’è minga inscì brutt come el fan. A nun poverett i asci ne paren pussee ingarbuiaa, perché semm minga bon de vegninn a coo; ma di vòlt on parer, ona parolinna d’on òmm ch’el ha studiaa…el soo ben mì quèll che voeuri dì. Fé a la mia manera, Renzo; andé a Lècch, domandé del dottor Azzeccagarbugli, cuntegh sù… ma ciamél nò inscì, per amor del Ciel; l’è on soranòmm. Bisogna dì el scior dottor… Com’el se ciama, adèss? Oh tò! El nòmm ver el conossi nò; el ciamen tucc in quèlla manera lì. Basta, domandé de quèll dottor alt, succ, pelaa, cont el nas ross, e ona voeuia de fambros su la ganassa."
"El conossi de vista" l’ha ditt Renzo.
"Ben," l’ha continuaa l’Agnès; "quèll là l’è ona scima d’òmm! Hoo vist mì pussee de vun ch’el era pussee imbroiaa d’on poresin in la stoppa, e el saveva nò dove sbatt el coo, e dòpo vess staa on’ora a quattr’oeugg cont el dottor A…, (stì ben attent de ciamall minga inscì!) l’hoo vist, disi, rìdesen. Ciappé quei quatter cappon, poverett! Che gh’avevai de tiragh el còll, per el disnà de domènega, e porteghi; perché bisògna mai andà a man voeui in di quei scior lì. Cuntégh su tutt quèll che l’è capitaa; e vedarì che lù el ve disarà in sui duu pee de quei ròbb che a nun vegnarien minga in ment, nanca a pensagh per on an."
Renzo l’ha ciappaa ben volentera sto consili; Lucia l’ha approvaa; e
Agnès, orgoliosa per avèll daa, l’ha tiraa foeura voeuna a voeuna i pover besti de la capponera, l’ha mettuu insemma i sò vòtt sciamp, come se la fasess on mazzett de fior, i ha involtiaa dent e strengiuu cont on spagh e i ha consegnaa in di man del Renzo; che, daa e ricevuu paròll de speranza, l’è andaa foeura de la part de l’òrt, per vess minga vist di fioeu che ghe sarien cors adree, sbraggiand: el spos! el spos!
Inscì, foeura di strasc ‘me l’era, l’è andaa travers i camp o, come disen là, i loeugh, intanta ch’el ripensava a la soa disgrazia e ch’el ruminava el discors de fà al dottor A….Lassi poeu pensà al lettor, come dovessen stà in viagg quei pover bèsti ligaa sù inscì e tegnuu per i sciamp, cont el coo che pend in giò in de la man d’on òmm che, agitaa de tanti passion, el compagnava cont el gèst i penser che ghe passaven in disordin per la ment.
Di moment, per rabbia. el stendeva on brasc, di alter, per disperazion, le tirava sù, a vòlt le scodeva per ari minaccios e a bon cunt el ghe dava di gran scorlid e el faseva ballà qui quatter coo che pendolaven giò; e che intanta s’ingegnaven de beccass vun con l’alter com’el capita tròpp de spèss tra compagn de peripezii.
Rivaa al borgh l’ha domandaa de la cà del dottor; ghe l’hann indicada e l’è andaa. Intant ch’el andava denter l’ha sentii vegnigh adoss quella vergògna che i poer diavol senza cultura proeuven in presenza d’on scior o d’on òmm istruii, e l’ha desmetegaa tutt i discors ch’el aveva preparaa, ma dòpo avè daa on’oggiada ai cappon el s’è faa coragg.
Rivaa in cusina, l’ha domandaa a la serva se l’era possibil parlà al scior dottor. Le l’ha doggiaa i besti e come se la fuss assuefada a regai de tal sòrt l’ha cercaa de mettegh i man adoss, per quanto Renzo el cercass de tirai indree, perché el voleva ch’el dottor el vedess e savess che lù el portava on quaicoss.
E quest el capitava propi in del moment che la dònna la diseva: "Dé chì, e tiré innanz."

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)