Lor voreven la pas (Pier Luigi Amietta)                   

 

Testo originale Traduzione

 

Lor voreven la pas (una triste istoria)

Primm temp

Cinch ann. Vorì savè anca 'l nomm? Marina.
Semper on po' smortina,
forse per via de l'aria de Milan.
La stava in d'ona cà de poera gent.
Ona murella bassa e poeu on villin,
el primm d'ona vintèna del quartier
altolocato (o almen con tanta gent
che de alt la gh'aveva el cunt corrent).
"Quartiere Marzolina..."
In quel meter quadraa denanz la cà,
tutti i mattin la stava indeperlee
a giugà col gattin
che 'l filava nissun, foeura che lee
(tra poresitt s'intenden)
o a fà di montonitt con la rizzada
(vanzaùsc de magutt).
La mama? La mattina a laorà,
bidella in de la scòla del rion.
El papà? L'è sparii on dì de settember
adree a on sogn malarbett.

***

Quel dì la sgarzorina la gh'aveva
i pomèi fogorent:
i sò manitt strengeven ona balla
rossa, noeuva noventa...
Ona felicità de minga cred
per quell tosìn che la gh'aveva nient:
la tirava la balla sul murell
che la tornava indree 'me ona lusnada
e lee tutta sudada
la tirava ancamò... Quaranta volt...
Quella di quarantun
L'è saltada de sora a la murella
in del giardin del Scior.
An'lù l'era papà d'ona tosetta
de des o vundes ann.
Quand l'ha veduu sta balla, carognetta,
l'ha vosaa: "Questa è mia!"
e la Marina tutta magonenta
a fà di sgarr an' lee
e vosà de tiraghela anmò indree...

***

"L'era destin", hann ditt...
L'era destin che quella vessighetta
"Vieni a prenderla, su!", la dovess dì?
E poeu dervì la porta,
e 'l cancellett de sponda del giardin?
E dì "Su, vieni a prenderla..!
Dài, vieni avanti..." intant che la sligava
el doberman a guardia
di proprietà del sò ingegner papà?
Ciamèmell pur destin,
se voeurom minga cred che la perfidia
la poda avegh des ann.
L'è staa on attim, duraa on'eternità...

***

Eren color del ciel
i oggitt avert de quella piscinina,
pareva che doggiassen
l'oeucc de coton de la colomba bianca
in mezz a la bandera,
- taccada sul balcon del "Dottor Ing." -
color arcobalen
cont on meter de PACE ricamaa,
e i sò manitt pareva
che gh'avessen anmò quaicoss de streng.
Ma in su la géra bianca
gh'era domà quell fagottell de strasc...
Cont on gran róss intorna,
Che l'era nò la balla...

E pas l'è stada

Second temp

"Lui voleva giocare"... Sì, giugà...
Inscì la rispondeva al brigadier,
La carognetta, quand che ghe ciamaven
"Perché quel can tì te l'è lassaa andà?"
"È vero, la bambina è tanto buona"
- diseven la soa mamma e 'l sò papà -
"e il cane, certo, insomma, è un dobermann!"
quasi per fa capì che, in fin di cunt,
se vun el ghe va incontra, l'è so dann.
In Tribunal: "Se c'è da risarcire...",
parlaven de "compenso", de danee...
Vedeven nò in quei oeucc slargaa in del voeuj
L'ombra de quel faccin ormai sparii...
Guardaven minga in faccia quella mamma
che la sentiva nò, che la vedeva
nient, i sò penser 'me presonnee
de quella smaggia rossa...De quel dì
che lee, bidella, la ghe stava adree
ai fioeu di alter ... intant che quel can
el ghe faseva a tocch la soa tosetta...
Feniss la causa:"Pratica archivata".
Tusscoss al mond - se sa - tusscoss feniss.
Quattada giò dal verd, in sul poggioeu
"la Pas", su la bandera, la sbiaviss.

 

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)