Addio verzee!
O cara el mè Carlin, chissà s't'hee dii
Quand, tutt a
on tratt, t'hann streppaa giò
la scuffia!
Te avret cert
sognaa
De vedè
finalment el tò verzee!
Te avaret già sentii
De milla frecasseri el
bulardee
Al post di vos di donn,
di caroccee,
Del vosattà scarpaa di
verzeratt,
T'hee sospettaa na quaj
improvvisada,
On quaj coss
de divers,
Ma on spettacol de
quist
Cert vui vess marcadett
Se te avesset
sognaa..de.avell mai vist!
Addio esercit gris de
ombrelloni
De sotta a la colonna!
Addio casett malsann e
spuzzorent,
Portasc negher e scur,
Ringher e baltreschin
Con la pignatta frusta
e 'l fiorellin!
Addio Casa Lattuada
Col tò porton in
mezz a la contrada!
O casa Gallarana
.
Coi regord de la toa
bella Cecilia
E col stemma barocch
In la cort de famiglia!
Te vedarett anmò, forse
a coll stort
Fermo al sò post, san
Bernardin di mort!
Carlo son chì, e
milanes de bon
Foo l'att de contrizion
E reciti el
« mea culpa
»
Se incoeu gh'è i oss
iscambi de la polpa.
T'hee de savé però che
el nost Milan
L'ha mangiaa de se
stess per ingrossiss,
Inscì l'è semper quell,
Pussee
grand, pussee belI...
Ma l'è el mondo che
intorno el s'è cambiaa!
Sta attent, damm on poo
a trà!
Quij righ bianch hinn
nò lì per segnà el post
Al banchettin di
inguill de la Ninetta,
Ma per carozz che vann
senza cavaj,
Che te varden denanz
cont i oeucc de veder
E dedree cont di ogitt
ross, bianch e giald,
E che fann on frecass
Che dì e nott te
tegnarann sù allegher;
Te passarà
denanz on bulardee
D'ogni sort
de vittur, gross, piscininn,
Miara de
personn, cent milanes
E de quist
domà des
Te vardaran fasend
gnanca ona piega
Per la gran pressa de
truscià a bottega!
E l'è per quest che
intant che sonna i or
Da la tor de san
Steven,
(Hinn domà i trè e tas
quietta la nott),
Me son faa propi sott
Al tò bell monument per
stà mi e ti.
Prima de tutt ringrazi
Quel tal (soo nò chi el
sia
Né soo come lodall)
Che l'ha pensaa .de fà
el pedestall
Quasi a livell de
strada;
Inscì, Carlin, te set
propi con nun,
Mis'ciaa con nun, col
tò soris filon,
Cont el mantell che
scond
Tant me ona pitta,
tutti i tò creatur,
Creatur del tò mondI
La toa man la se moeuv
E i lavor par che
parlen
Cont ona vos romantega,
legriosa
Malinconica insemma;
I oeucc hinn trasparent
Tra ramm stagn e
argent,
E disen che, a la fin,
te set contentI
Rampeghi sù... me
spongiaroo on poo i oss,
Me spelaroo on poo el
nas...
Ma importa nient! Te
brasci sù e te basi...
E poeu, me ti, stoo li
quiett e... tasi!
|