El grattaciel di svizzer (Ambrogio Maria Antonini)                

 

Testo originale Traduzione letterale 

El grattaciel di svizzer

 

Ecco lì on narigiatt col carsensin

D'ona robbioeula sul scimee, vesin

Al bus de l'ascensoeur,

In sù l'attenti come on paracar,

Cont ona man posada su i alemar

In posizion del coeur...

« S'accomodi signore! »

E mì devi fà peg che ne in pressa

Se nò l'uss, sifoland, el me sopressa

Col sò fà diplomatich

De sportell automatich!

 

El qual sportell, dopo pocch pù d'on fiaa

El se sbaratta zifoland pianin,

E'l bravo narigiatt

El se tira de part, svelt come on ratt:

«Ventunesimo piano»

E me troeuvi d'on tratt in d'on salon

Con tant de lus elettrica al neòn.

 

Lì settada ona gent

In mezz a on gran fumeri

E sonà de biccer

E de piatt e de chiccher, de cortéi

E inchin de camarer,

La forniss de mangià, dandos del spass

Senza vardà al frecass.

Tucc vosen de no dì

E slarghen foeura el gozz

Per mandà giò del scabbi e digerì.

 

l pee piatt cont el mantin sotsélla

Scorazzen la pù bella!

 

Senza parlà voo via drizz come on fus

Me fudessi in cà mia:

Passi tra i tavoi, tegni dur el mus

Sul fà d'on direttor

O d'on quai rispettor;

lnscì nissun me ferma.

Rivi in fond al salon,

Dervi ona portesinna,

Infili ona scaletta,

E fasend i basei a duu a duu

 

Sponti foeura col coo

Su ona terrazza, con dessora el ciel

Senza novoi né vel.

 

E la distesa del mè gran Milan

La se para denanz,

E a misurà i distanz

Gh'é de perdes tra l'orizzont lontan

E i montagn che in d'on serc color violett,

On poo alt, on poo bass, coi nivolett

Sora i profii marcaa;

Fan de contorna a quella terra finna

Che come ona gran roeuda,

La gh'ha per perno d'or la Madonninna!

 

E te vedi lusì tra i marmi e i gulli

O Madonninna bella, e pensi al di

Che a vardà giò su Milan

Te seret de pertì!

 

Tutt pussee bass, quasi in genocc, i cà

Pareven dree a pregà,

E i palazz anca lor

Te faseven l'onor

De vardà in sù a rimirà quii stell

Che intorna a la toa testa de reginna,

A la faccia ambrosianna, e pur tanto divinna

Te compissen el gir tutt sbarlusent,

On poo or e on poo argentI

 

E intanta che me ven la tentazion

De fà on poo el maccaron,

Ecco ven giò la sera,

Fresca, quietta, sincera

Per via de sta altezza

Che la smorza i frecass

E la dis che a stà chi l'è ona bellezza!

 

Sponten in ciel i stell, a vunna a vunna,

A tré, a quatter, e poeu a cent, a milla

On poo in gir, on poo in fila,

E l'orsa granda e quella piscininna,

E la stella polar,

On poo spess, on poo rar,...

O spettacol de razza

Dessora a sta terrazza!

 

Però anca sott se pizzen i lumitt,

E i lusc, e i brasc, i lamped, i lampion

Coi tubi de neòn,

Ross, verd, fiameggiant,

Apos, vesin, distant,

Fina in del gris de l'aria color piomb,

Là doe i viai de la periferia

Van via drizz in la frisa

De cent lumitt doraa in fila indianna,

Fina a perdes morent,

In del voeui, in del nient...!

 

Resti lì sospenduu

Cont el coeur che el toninna,

E guardi, guardi, cont i oeucc fissaa

In sta gran immensitaa...!

 

E poeu denter de mi foo el paragon

Tra el ciel dessora e i stelI

Con quell de bass, tutt sbarlusent e viv...

E me scappa de scriv

Che quéll de sotta l'era el pussee belI!

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)