Treno de nott (Gisella Azzi)    

 

Testo originale  

 

Treno da trenta vagon,
che te vee, te vee
per sta campagna scura
cor minga, cor minga
inscì fort: gh'hoo paura!

La banchetta l'è pienna; e tucc sti gent
che vann a lavorà
inscì lontan de cà,
varden el finestroeu e dìsen nient.

La banchetta l'è dura, l'è de legn
(la banca che gh'è là
taccaa al camin, a cà,
l'è nò inscì dura)...Chì, nissun fa segn:

vàrden el finestroeu e disen nient:
ma foeura gh'è nagott
de vedè: gh'è la nott
negra come 'l carbon; e dent per dent

domà 'na quaj stazion la passa via,
la cor senza fermass:
che bordell, che frecass!
(Coss'è che la farà la mia Lucia

a st'ora chì? I fioeu sarann in lett
giamò indormentaa.
Lee la gh'avrà insegnaa
a dì su l'orazion...quand che i scarpett

borlen giò in terra, cont i pescitt biott
- ven voeuja de cagnàj -
tucc i ser, i bagaj
giugàtten, fann dannà, baloss!)...Che nott!

Che scur a gh'è! Ma adess on quaj ciarin
là in fond, bell sberlusent,
el par on poo parent
di lugher de la brasca, in del camin,

però minga inscì viscor; (i lugher!
Vedèi ammò a volà
dent in la cappa, a cà!)
questi hinn fregg, come i stell. Cambiemm pensér.

Quand che 'l soo'l scalderà 'l vagon e i oss
avremm passaa 'l confin;
e sto pan moresin,
che adess el canta ammò, el sarà poss.

. . . . . . . . . . . .

Treno da trenta vagon,
che te vee, te vee
per sta campagna scura
cor minga, cor minga
inscì fort: gh'hoo paura!

La banchetta l'è pienna; e nun, poer gent,
che vemm a lavorà
inscì lontan de cà,
vardom el finestroeu. E dìsom nient...

 

 
baloss birbanti
bordell chiasso
borlen giò cadono
brasca brace
cagnàj morderli
lugher faville
moresin morbido
pescitt biott piedini nudi
sberlusent lucente
viscor vivaci

Commento

La poesia ha ricevuto il I° premio "Cenacol Milanes" nel 1962 per il tema «Gent che lavora».
L'autrice parla di un treno partito una sera tardi da Milano, carico di emigranti che si recavano in Francia a lavorare.

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)