|
||
Testo originale | Traduzione | |
I statoètt del Presèppi
Ho tiraa foeu del rivi adèss, adèss, come in di ann passaa, sòtta a Natal, l'assortiment di statoett de gess per fà el presèppi, semper tal e qual
ghe l'hoo anmò in ment de quand s'era on fiolètt, faa da la mamma per i devozion de la novenna, in la stanza de lett di mè sorell. Che santa tradizion!
Mi juttavi la mamma, in pée su on scagn, a fà on bel sfond de carta celestinna... mettévi a post i sciòcch, per fà i montagn... la tèppa con la fiòcca de... farinna,
poeu la gròtta coi bròcch de pin pientaa de contorno... e i sentee faa de sabbiètta... el laghètt (on schejón de specc s'ceppaa)... la cascada col pont su la rosgètta
sbarlusenta de cart de ciccolatt... e, in finitiva, a volt de sto paesagg, sguggiaa con la pascenza de on bagatt, la comètta, on stralusc de mila ragg
cont ona coa in pée, ma longa... inscì, ona sòrta de... pont esclamativ dessoravìa a la grotta... come a dì: « Gh'è chì el Bambin... e i Magi hin chì in arriv! »
Apènna combinaa sto bel scenari, saltaven foeura tutti per juttà a logà i figurìnn e i strafusari in del presèppi, faa sul cantarà
e in quel quàder ingènov, pòcch a pòcch, el gran Mistéri de dòmìla ann fa el rinasseva sora quatter sciòcch... per la féd, !'innocenza e la pietà.
Oh statoètt! Quand l'ann l'è adrée ch'el moeur, retornì, come tornen i stagion, a fiorì in del presèppi e in del mè coeur coi pensér pussee sant e pussee bon!
Adèss son mì che insègni ai mè fioeu la virtù de sta sana tradizion; e in la gròtta, el Bambin, l'àsen, el boeu, San Giusepp, la Madònna, in genoggion,
i revédi cont i oeucc de piscinin e revivi ancamò tutt i emozion di mè bagài, che spètten el Bambin coi sò belee, coi sò benedizion!
«Gloria in excelsis Deo!» Quell'Angiolin, sora el bindèll ch'el tén distés in man, el promett pas ai òmen, in latin, ma... minga come cèrti ciarlatan!
La pas l'è propri el prèmi di virtù e bisògna savèlla guadagnà trusciand, portand la cros come Gesù, fasénd tusscòss de bònna volontà...
Bisògna fadigà... fà nò el lifròcch... jutàss e vorèss ben... minga inzigà e ingarbià la gent a on tant al tòcch, minga impromètt, savénd de gabolà.
E in del presèppi el sann i statoètt, l'hann propri sentii lor... cont i sò orecc... Le canta l'Angiolin piccaa al ramètt, visàndei ch'eI Bambin l'è lì in sto frecc...
E coren giò dai bricch e dai sentee per portà a la Madònna e al nòst Signor i frutt de la fadiga e del mestee. Riven prima coi pégor i pastor:
Con sti bei fiòcch de lana, la Madònna, (che regàl per el sò Gesù Bambin!) la podarà, juttàndes a la bònna, mèttegh insèmma pròpri on bel cossìn..
E la dònna che pòrta i duu sidèj? In del seggion la gh'ha sguraa giò i pagn e adess la cor... per resentà i pattèj... perchè, se sa, de fioeu... semm tucc compagn...
Vardì quel boschiroeu col segurin... L'ha tajà on poo de lègna in la boschinna e, ancabén stracch, el tròtta in del Bambin perchè el pòda scaldass con la fassina.
La resgiòra la pòrta on cavagnoeu cont i oeuv di sò gaìnn, frèsch de giornada, la gh'ha insèmma sul brasc on camisoeu e in man duu pivionitt grass de niada...
La lattéra la pòrta on bel formagg e on sidellìn de latt 'pènna mongiuu e el sò marì l'è in truscia col penágg per fà el buttér per el Bambin Gesù...
E anca lù, pòer boìs, in d'on canton con la cannèlla el mèna... la polénta... Che anacronisma!... Si! Ma in sta stagion L'è ona fortunna... inscì bella foghenta!...
Propri arent al presèppi, el maronee l'ha pientaa el sò foghée cald e rovente intant el ten adree a duu... mestee:rostì i castègn e... fà el riscaldament...
EI molètta, a la lûs de on lanternin, el gh'ha el sò lavoréri, ch'el fonziònna sta nott spotegament per el Bambin per molà... i forbesètt de la Madònna...
Minción! Gh'è el corredin de mètt in pée.. Ma svelt, perchè fa frècc anca in la stalla... e a lavorall l'è minga domà Lee, perchè gh'è tanti donn, ch'hinn lì a jutalla...
E el molètta el bicòcca sul pedal... e la moeula la sbròffa... saresett... par che cànten intant... mila scigal... e cròden giò molaa sti forbesètt.
Sponten in fila trì cont el tabàr: i Re Magi, ognidùn col sò camèll, Gàsper, Melchiór, el tèrz l'è Baldissàr, e viaggiand con la stèlla inscì bèlI... bèlI
hinn vegnuu de lontan, pássa cent mija, e rivaran, per adorà el Signor, adèss... fra trèdes dì... a l'Epifanìa, portàndegh con l'incens, la mirra e l'òr...
Ma cossa l'è sto cant de rossignoeu?.. Duu bicciolan, duu pòver pegoree sònen la piva insèmma al firafoeu, tegnéndes a la larga... foeu di pée
per minga dessedà el Gesù Bambin... Ma intant su sto motìv el canta « Òsanna nel pusse volt di ciel» quell'Angiolin... e la cuna el Bambin... sta ninna nanna...
Oh statoètt! Quand l'ann l'è adree ch'el moeur mi voeuri che tornì, come i stagion, a fiorì in del presèppi e in fond al coeur coi pensér pussée sant e pussée bon...!
E quand ghe saront pù...? Compagn d'incoeu, cerchì sti sentiment de vernigà, tutt i ann sòtta a Natal, ai mè fioeu: quell el sarà el regàl del sò papà! |
|
Commento
Invia i tò
penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)