El caferin (Franca Brambilla)                                     

 

Testo originale Traduzione

 

El caferin

 

«Felìs, l'è ora de tirà i remm in barca» la dis la Tognina, - pardon - la sciora Antonietta; eh sì, in trent'ann de bottegara el nomm el sera pian-pian modernizzaa, come lee del rest.

I dò tosann maggior hinn giamò sposaa, e ben, d'on quaj ann; el màs'c - l'Ugo - l'è 'dree a incricall in l'azienda cont el primm gener, el caroeu; la Franca la va ancamò a scola; tucc e duu, però, dann ona man in l'Osteria del Felìs apèna vegnen a cà: el dover de juttà i so gent.

La trovada de tirà i remm in barca la ghe va minga tropp per la qual al Felìs: voreva dì pianta lì sacch e fusella, e, dopo trent'ann, cambià via, toeu-sù la man con alter gent... ona bella menada!

Ona mattina sona tutt i campann e i sirenn: l'Antonietta foeura cont i alter donn de la porta e di bottegh intorna a portà la "fede" a la Patria. La voeur minga fa parì, ma ghe dispias... ona vera insci bella massizza... ghe l'aveva mettuda al dit el so Felìs...

A la "Sede Rionale del Partito Nazionale Fascista" la vera de l'Antonietta la borla-dent in d'on elmett, insèma a centenn d'alter, la "Mamma Filzi" la ghe streng-sù la man, la ghe da la vera de ferr.

Se canta:

""Ti manderò dall'Africa un bel fior

raccolto sotto il ciel dell'Equator.

Io ti saluto e vado in Abissinia,

cara Virginia, ma tornerò"".

 

Con le "Sanzioni" gh'è l' "Autarchia", e ona guerra la costa.

"Alora, se decidom?"

La tossega l'Antonietta, intant che la rigira la vera de ferr.

La soa idea l'è de vend l'Osteria e andà in del "Caferin", on esercizi che aveven rilevaa quand aveven tolt tutt el pè de cà e che l'era andaa al men a cunt del maneggion: on impiaster.

"Là-inscì l'è cà nostra, el tirom-su, intant che i fioeu ne dann ona man, poeu '1 vendom e se ritirom dessora. L'Ugo el gh'ha la soa aziendella, poeu 'l toarà miee, la Franca la finiss de studià, e la ne farà compagnia".

Anca se al Felìs tutti sti ragionament ghe stann sui crost, a la fin-fin el molla 'l mazz.

E intant che "riappare l'Impero sui colli fatali di Roma", e ch'el Bartali el vinc el campionaa, l'Antonietta e 'l Felìs, magonand de scondon vun de l'alter, lassen l'Osteria con trent'ann pussee sui spall e fann sanmichee.

Adess t'i-lì, in del "Caferin", in d'ona via on poo sconduda, a l'altezza del segond tunnel de la Stazion Noeuva, che la finiss in di ortaj e in del mercaa del pess.

Tutt on alter ambient. Dò campad de negozi, la cusina (l'è anca trattoria), la sala del bigliard, dedree 'l giardin cont on bersò tanto spess de glicin e vit de parì on tecc, el gioeugh di bocc, e, in d'ona saletta a part, el

DOPOLAVORO SPORTIVO "VIGORELLI"

formaa, per la pù-part, de ona squadra de giojnott de la "Cassina di Pomm", in véna de sta insèma e fà on poo de sport: chi corr a pee, chi in bicicletta, chi tira de box, chi fa i gar a scopa o ai bocc; ona gita a l'ann tucc insèma cont el "franch" lassaa giò a la settimana: e via de sto pass.

Al president, l'Attilio, ghe ven on'idea: el "ballo all'aperto", sotta 'l bersò. L'Antonietta la ghe sta, el Felìs on poo men per via de la spesa a fà-fà la gittada de cement; però, a la fin, tutt l'è pront.

In d'ona bella domenega de magg, l'orchestra (piano-violin-fisarmonica-saxofeno-batteria) con tant de "Maestro", l'è lì, sotta on gabbiott, che la sona "i più recenti successi" e le "ultime novità". Su la pista i còppi sgambetten: fox-trot, tango, one-step, beguin, e, per i "checchi" del lisc, i quatter temp: valzer-mazurka-scottisc-masciss.

La sera del sabet, de la domenega, e del giovedì, se balla cont i lus ross e bloeu: ai "lenti" i còppi hinn tucc "guancia-guancia", i oeucc in bissoeura, i vestii strafognaa in del strenges romantich...

Tutt intorna a la pista tavolitt e cadregh; ona tramezza traforada la divid i client che ballen nò, ma che ghe pias vedè.

I pussee dessedaa del Vigorell hinn de servizi, fassa al brasc: el Pellegatta a la cassa, el Franco-muccett a strascià i bigliett, el Carlettino-segretari a fa el borderò, el Geo direttor de la sala; i pussee giojn a tirà-su i tosann (vestii al genoeucc, scarp ortopedich) a ballà, sorattutt in princìpi, per scaldà l'ambient. Dent per dent compar on quaj pader a "pescà" la tosa, minorenne, che l'è reussida a passà denter poggiandes a on fradell-postiss che 'l garantiva...!

De spess gh'è el "cantante" de turno (per fa scoltà i novitaa di Editor de canzon) cont el "megafono" ch'el fa rosina se gh'è nò la vos.

Che fa success l'è anca la canzon "dedicata al Dopolavoro Vigorelli", scritta de l'Arnon, on soci campion de corsa a pee; a cantalla l'è la Franca (l'Antonietta la va in broeuda), calzettin cort e trezzitt a roeusa intorna ai orecc, cont el "megafono" pusseee grand de lee. Gh'è nient de dì, ona vos forta, intonada:

 

 ""Andiamo tutti al Vigorelli,

Dopolavoro tra i più belli,

c'è l'orchestrina che invita a danzar

e i dispiaceri fa tosto scordar.

Al Vigorelli Dopolavoro,

troverai anche qualche tesoro:

dice un proverbio e questo si sa,

che a ballare la bella si fa""

 

In settember la Miss, con tant de corona e de premi: ona bicicletta, regal de la vedova Vigorelli.

Montagn de cassett de agrett, gassos, balilla, spuma; duu giazziroeu semper in fonzion, a la lienda de l'Antonietta, del Felìs, de l'Ugo e la Franca a scoeud la set de quij che balla e de quij che sta a vedè.

E dopo. Finii la stagion del bali, segutten i pontej: l'Angioletto-scigolatt con la Desdemona-canna-de-lavandin, el Vittori-Barbajada con l'Elvira-oggiolera, el Rebuscin con la Mariuccia-perucchera, ma in quanto a sposass... gh'è temp. Tirass de denter l'è come digh a l'Ettore e al Guido de ciappà in man chitarra e mandolin: el "Sciocco" el fa la batteria con trii cuggiaritt infilaa in la bottiglietta, el Colombin el canta:

 

""Con cinq ghej

meni a cà la vacca gialda,

con cinq ghej,

con cinq ghej...""

 

e la baldoria l'è fada.

Riva el Bruno-gambavoeuna con l'Anita-spagnoeula, e alora se canta "Caminito" coi finaj in "ass" e "oss".

Se poeu capita el zio del Celentano, on "mago" del mandolin, hinn tocch d'opera che ven foeura, con tant de spartii dennanz.

A mezzanott, giò la clèr e su la pastasutta, tallon de salam cont el "brusch", botteglion de Freisa e Barbacarlo, e se 'l dì dopo l'è festa, se fa mattina.

La macchina del cafè la lavora (l'è l'unica in la via): chi la fa fonzionà a dover l'è la Franca. Sa 'l ciel se la ghe fa a quella manetta, fatto l'è ch'el cafè el ven giò ch'el par ona crèma, ma che.fottoni a la Franca dovè sta lì!

Primavera del quaranta: "adunate oceaniche" e l'Italia la va in guerra.

Sospes el ballà, oscurament, bolletitt de guerra, ortesej de guerra, tesserament, borsa-nera... la radio la manda foeura:

 

""Vincere! Vincere! Vincere!

E vinceremo in cielo, in terra, in mare!...""

 

A vun a vun bonna part di soci del Vigorelli la ven riciamada; anca l'Ugo l'è vun di primm.

In del "Caferin" gh'è un'aria moccia, stramba, come i discors:

"In doe t'hee tolt quij scarp lì?"

"Tas, el me calzolar mi ha fa vegnì foeura d'ona borsa de pell..."

Cancellad de ferr de consegnà, e anca el ramm.

"Almen el cunin (pentola ovale in rame per cuocere il tacchino) per el pollin de Natal m'el tegni", la sospira l'Antonietta.

E 'l Felìs el remèna dent de lù che l'è propi ora de tirà del tutt i remm in barca.

 

November 1981

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)