On Natal different (Franca Brambilla)      
          Osteria del Felìs

 

Testo originale Traduzione

 

On Natal different

 

Ona volta sola a l'ann el Felìs el tirava giò la clèr de l'osteria al podisnaa: l'era el dì de Natal!

Ona volta a l'ann el podeva mett i gamb sott al tavol insemma a la Tognina e ai so fioeu: la Lucia, la Rita, l'Ugo, e gustà la pollina arrost con la mostarda, in santa pàs, o insci, almen, el sperava, perché on quaj rantegh de aventor gh'era mai vèrs de desfesciall.

Gh'era semper quell deperlù, quell in ròtta con la miee, quell ch'el soffegava a stà ona sera in cà sóa...

E insci, anca a Natal, gent per i pee!

Quell'ann lì, con la clèr giamò a metà, el Felìs l'era dree a dagh l'inviada ai solit tiratard, tegnii su de gir de 'l Merlotti, ona màggia, che, per el fatt de vèss vedov e sol, el stentava comè a inviass.

La Tognina, d'on bott, la se fa smorta... poeu rossa... e la sbottiss: "Felìs, corri dessora, l'è rivaa el moment...".

Prima an'mò che respondess el Felìs, salta-su 'l Merlotti: "Corri mì a ciamà la levatrice... !", tutt content d'avè schivaa de 'ndà a cà.

Ai vott de sera, ona tosetta la se lassava ninà, a turno, in di brasc de la Lucia e la Rita (giamò in via de sposass tutt e dò) e de l'Ugo (on sperlonga ch'el faseva giamò el pre-militar), inlocchii de la contentezza de vegh ona sorellina de fà ballà me 'na pigotta.

El Felìs, foeura de lu... el magonava de scondon, intant ch'el smicciava sott-via la sóa Tognina che, dopo squas vint'ann, la gh'aveva faa sta bella improvvisada, e, de bott, l'ha mettuu el fonografo a tromba su la ringhera, cont el disco de la Pastoral e la manetta a tutta càrega...

Foeura tutt i inquilitt!

On dass la vos, on botta e risposta, on piccà i man, in la nott pussee bella de l'ann... !

Sul gas, smorzaa, la pollina, mezza cotta, la sfreggiva in del grass caggiaa

 

 

El dì adree, San Steven, in gesa.

El scior Prevost:

«...Qui petis?... Baptizari... ». 

«Franca!», hann risponduu la Rita cont el Merlotti, i Padritt.

«Giontèmegh anca Anna, el nomm de la mia poera miee...!»,

l'ha replicaa 'l Merlotti, magonent... !

Foeura, sul piazzal, duu pegoree sonaven la piva.

De l'altra part, ona squadra de "pre-militar" la marciava inanz e indree intant che la cantava:

"A chi spartir le terre?

Turati disse - Mai! -

Cammina lungo i fossi,

qualcosa spartirai... !"

e de la bocca, i nivolett de fiaa, compagn de incens, andaven su... su...

 

Anca per lor l'era Natal|

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)