Milan, mia spusa... (Franco Loi)                         

 

Testo originale Traduzione

 

Milan, mia spusa de milanes furest,

 

Milan, mia spusa de milanes furest,

citâ de luna fucsia che la sera

me tègn tra 'l cör di câ i amur unest,

mè gent daj öcc che trèma, e l'è mai vera

la gioia lüna là ferma in San Lurens,

quj sass ch' aj buff de tèra par ch' j sculta

i tram che vègnen surd in scoss al vent,

i vûs ch'j slisa dré quj strâd de palta,

quèl curr de pressia, curr sensa savè.

 

 

Milano, mia sposa di milanesi forestieri,

 

Milano, mia sposa di milanesi forestieri,

città di luna fucsia che la sewra

trattiene tra i cuori delle case gli amori onesti,

mia gente dagli occhi che tremano, e non è mai vera

la gioia luna là ferma in San Lorenzo,

quei sassi che ai soffi della terra sembrano ascoltare

i tram che arrivano sordi nel mezzo del vento,

le voci che scivolano dietro quelle strade di fango,

quel correre di fretta, correre senza sapere.

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)