Andeghee (frammenti) (Carlo Mosca)          

 

Testo originale Traduzione

 

Andeghee (frammenti) 1960

...Ma ghe sarà de bon de quij sentimentaj
pront a versà ona lagrima in sul tram-a-cavaj?
O sui lampion del gàs, cont quella lûs spettral,
Malinconica e frègia pussee che on funeral?
Andeghee ! Sì, capissi; in fin-a tant ch'el sia
rimpiang certi bellèzz, che van perduu per via;
certi tratt de Navilli cont dent la gibigianna,
che per i nost pittor hin semper staa ona manna;
quasi on poo de Venezia coi sò pont e i barcon,
servida a domicilli ai poer buseccon.

E la sostra de lègna depôs la Porta vèggia
in Molin d'i Arm?... La vedi là anmò, che la se spèggia.
E'I canton d'i Cinq Vii, cont tutti quej casètt?
E'I Verzee, la Cà Granda, el Pont d'i Sirenett?..

E quell'aristogratica Piazza de San Fedel,
(consciada a ona manera, che fà vendetta in CielI)
E quella balaustra de'I Giardin d'i Modron,
quasi in faccia a la Casa dove è nassuu el Manzon...
(Del sole il primo raggio, rotto nell'onda impura,
su le vetuste mura gibigiannando va) !

Andeghee, per vègh car, de la nostra Citaa,
quej sit caratteristich, che hin pien de nobiltaa:
la Scala, Sant'Andrea, la piazza Belgiojôs,
via Senato e i Boschètt (paradis d'i moros);
Borg'noeuv, Mont de Pietaa, la via Manzon coi port,
Passion e Conservatori, Sant Babila e Monfort;
Brera, l'Ambrosiana, Sant Sepolcher lì adree
hin on poo i santuari de nun, de nun, andeghee.

Se poeu fèm on girètt on poo pussee lontan,
rivom a Sant'Ambroeus, "quel vècc, là, foeu de man ";
rivom a San Vittor (la gésa, benintes)
cont denanz quel sagraa, ch'I sà anmò de paes
rivom a quel miracol che ciappa el nom da i Grazi:
Leonardo e'I Bramante in poch méter de spazi I

Da i ciôs de Ceravàll e de San Simplician
al pont de San Cristofor, ai praa de Garegnan
andèm, là, ghe n'è ancòra de cantonscej poetich
per tegni in cald el noster spirit peripatétich.

L'è poeu debôn inscì piatta, sta vita meneghina
de savè no inspirà on'idea peregrina?
Ammetti che, a on'ogiada on po superficial
tutt quant el noster mond el paar artificial;
e nun, tanti robot (alias, magatej);
Ma i passion gh'hin anmò, e i coeur hin semper quei.
E, in mezza a tanti gàbol, fioriss anmò l'amor,
la gioia de vès vîv; e, se sa, anca el dolor.
Guardee 'sti tosanètt: voeuna l'è indossatrice;
l'altra, de la Ti-Vu la fà l'annunciatrice;
ona tèrza l'è hostess (coragg non ghe ne manca);
on'altra, segretaria d'on direttor de banca;
Gh'è la crocerossina e gh'è la campionessa
de sci; la cineasta e la professoressa...
A vint, vinticinq ànn han vist e hin staa veduu
pussee che nun, veggiabbi, tutt el temp ch'èm vivuu.
Gh'han mezz mond a i sò pè... Ma, sotta a on ciar de luna,
hin tosànn come i alter precis, per sôa fortuna.
E nè intervist, nè applausi, nè el côr de chi e de là
sposten nanca d'on fîl la gerarchia de cà.

(Magari, se scanchignen, ris'cen fiôr de scuffiott
d'ona mamma andeghera, che voeur sentì nagott;
ona mamma, però, che la se desfarìa,
perchè la figliolanza la gh'abbia la sôa via).
Ma allora l'è no vera, ch'el sia tutt artifizi,
 se tra i fioeu e i genitor gh'è el ben e gh'è el sacrifizi !

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)