D'in tra i oliv a San Michel de Pagana
(1965)
Moment d'estaa. Da ona riva lontana
me ven, su l'onda calma de la sera,
l'eco d'ona canzon napoletana.
L'è nè triste nè alegra: l'è sincera:
se ghe sente el fervor d'ona passion
per la qual se daria la vita intera.
E, mi sôo no perchè, come on magon
d'in fond al coeur me riva su a la gola
e de casciàll indree sont minga bon.
Nostalgia? Pentiment?.. Sperduda e sola
l'anima la va via per l'aria scura
in cerca d'ona idea che le consola.
Nostalgia !; ma de cosa? Ah, come pura,
senza rimors se vôraría la ment !
come vergin, a spècc de la Natura !
Nostalgia de dolcezz e de torment
appenna immaginaa, d'on paradis
goduu in-d'on'altra vita precedent.
E on pentiss de ideâj tradii, de amis
desmentegaa, de sogn lassaa per via,
de slanci generos minga decîs.
E mi i confidi a ti, Malinconia,
'sti mè arlij, 'sti regordanz amâr,
che odoren d'eucalipto e de gaggia.
A l'orizont se sgrànen i lampâr,
i olîv slonghen i brasc, ciamand la luna,
ona lama d'argent la taja el mâr.
EI campanin el dis che l'è la vuna.
(Segnalata al Concorso "Luce Meneghina" della Famiglia Artistica Milanese)
|