La vedova de ghisa (Antonio Strazza)             

 

Testo originale Traduzione letterale 

 

La vedova de ghisa

Ho ricevuu on avis che per quest' ann

tutti i Poetta de la « Meneghina »

gh'hann l' obbligh de cantà domà i fontann

del nost Milan, naturalment in rima.

Canti anca mì che in mezz ai grand Poetta

me senti propi minga on fioeu de tetta.

 

E a proposit de già che on quei ann fà

ho scritt su la « Fontana di Giardin »

di vers che hann ritegnuu de pubblicà,

me limiti stavolta al « fontanin »

de l'acqua che se ingolla per la strada

e che a Milan la nass semper gelada.

 

Canti e ripensi a quella tromba veggia

che, in cà mia, la stava a mezza scala

per dagh l'acqua a la gent che con la seggia

la faseva la cova per cavàla

e me regordi quand, sul coraman,

scarligavi da l'ultim al primm pian.

 

Si che me par de tornà anmò bagaj

e riviv in quell'aria de bontà

che, senza tanti ball tanti travaj,

l'era la gioia de l'Umanità.

El ciamen « Vedova » ma el fontanin

el piang nò de dolor ma per destin.

 

Commento

 

Invia i tò penser, i tò emozion (anca in italian o ne la lengua che te par)